Laeta Fama
Com publicar
Instruccions i procés d'admissió de les monografies
Els autors, abans de presentar un original per a la seua avaluació, han de consultar les línies editorials de la col·lecció, ja que no serà admesa cap publicació que quede fora d'aquestes línies.
Els originals enviats per a avaluar no hauran d'haver sigut ja publicats en una altra editorial (llevat que es tracte de noves edicions millorades i ampliades) ni estar sota avaluació en altres editorials.
Els originals rebuts seran sotmesos a la consideració del Consell de direcció, que, en un termini màxim de 90 dies hàbils, podrà acceptar o desestimar les propostes presentades, d'acord amb les línies editorials pròpies i altres consideracions com la possible viabilitat tècnica i econòmica. El finançament sempre serà externa a la SEE i a PUV.
El Consell de direcció sol·licitarà informes a membres del Consell assessor Internacional per a documentar o reforçar la seua decisió. Aquests informes seran sempre confidencials i en cap cas es facilitaran als autors de les propostes. El termini de resolució, en aqueix cas, podria suposar un augment del termini inicial de 90 dies.
En cas que la proposta presentada siga acceptada, es contactarà per escrit amb l'autor/a per a iniciar el procés corresponent (fixar les condicions de l'edició, signar el contracte d'edició i iniciar el procés de producció). Si la proposta no fóra acceptada se li enviarà una resolució raonada.
En cas de no obtindre resposta a la seua sol·licitud en el termini màxim de sis mesos, l'autor podrà disposar del seu original per a la seua publicació en una altra editorial o com considere oportú.
Normes de presentació d'originals
1. Normes generals
Els autors hauran d'ajustar-se obligatòriament a aquestes normes. El Consell de direcció retornarà als autors aquells textos que no les complisquen amb la finalitat que esmenen aquesta manca abans que comence el procés. Així mateix als autors se'ls exigirà un rigor absolut en l'adequació a les normes ortotipográficas.
– Text digitalitzat, preferentment, en Microsoft Word del tamaño 12 en Times. Així mateix es presentarà un únic document PDF, amb imatges incloses i sense fer constar l'autoria, destinat als revisors.
– Els manuscrits no han de sobrepassar (aproximadament) els 800.000 caràcters amb espais, incloses les notes al peu.
– El nombre màxim d'imatges, taules, etc., equivaldrà com a màxim a una per cada tres mil caràcters amb espais, incloses les notes al peu. No obstant això es tindrà en compte el caràcter de cada publicació, ja que es tracta d'una col·lecció sobre cultura visual. Les imatges seran presentades com a arxius amb format d'imatge (tiff o jpg) amb qualitat i resolució de 300 ppp. Seran rebutjades les imatges que no tinguen la qualitat òptima.
2. Estructura de les monografies
Amb la finalitat d'homogeneïtzar la presentació dels materials a publicar, els originals presentats hauran de seguir, en línies generals, el desenvolupament següent:
a) Índex general. Es presentarà en document a part. La jerarquització de les sub-parts es realitzarà mitjançant sagnia en el marge esquerre. Solament portaran numeració els capítols.
b) Textos preliminars:
Pàgina dedicatòria (en el seu cas)
Agraïments (en el seu cas)
Pròleg d'autoria aliena a l'autor de la monografia (en el seu cas)
Introducció a càrrec de l'autor
c) Capítols. Aniran numerats amb números aràbics corrents encapçalant el títol. Podran dividir-se subdividir-se, diferenciant la seua jerarquia per estils:
Subparte 1: TEXT EN MAJÚSCULES
Subparte 2: Text en cursiva
Subparte 3: I Text precedit per ordinal romà
d) Bibliografia. Se seguiran les normes ortotipográficas quant a «relació bibliogràfica final».
e) Annexos. En cas que la monografia requerisca la reproducció de documents amplis fora del cos del text —sempre que siguen d'especial rellevància o de difícil consulta o localització—, aquests aniran agrupats al final del volum.
f) Índexs complementaris. Cada monografia pot presentar la necessitat d'índexs analítics, relacions d'abreviatures, etc.
És important remarcar que cadascuna d'aquestes parts ha de ser composta conformement a documents de text (Microsoft Word) independents. Pel que fa als capítols (apartat c), cadascun d'ells es disposarà en un document independent amb el seu respectiu ordre numeral de notes al peu.
Quant a l'ordre numeral de les imatges: [fig. 1], [fig. 2], [fig. 3], etc. serà únic i transversal a totes les parts i capítols.
3. Normes ortotipogràfiques
Els textos hauran d'ajustar-se acuradament als següents requisits d'estil i d'ortografia.
– Sobre les majúscules: se seguiran les normes del Diccionario panhispánico de dudas de la RAE:
– Sobre les cursives: el seu ús ha de ser molt restrictiu, emprándose especialment per a les cites en una llengua diferent a l'empleada en el text, i per a quan es vol destacar alguna paraula o expresión, com a títols d'obres artístiques. Els signes de puntuación vinculats han de teclejar-se también en cursiva:
La obra presenta rasgos de bildungsroman: el desarrollo físico del personaje, etc.
– Sobre la negreta: queda limitada a decisions de disseny. Els autors han de prescindir de les negretes en la redacción del manuscrit.
– Els mots dels emblemes hauran d'anar entre cometes sempre, i además en cursiva si aquestán en una llengua diferent de la utilitzada en el cos de text:
«Nulla sors longa»
«No es tan fácil la salida»
– Totes les cites en grec han de ser entregades, exclusivament, amb caràcters unicode.
– Els punts suspensius que indiquen elisió de text en les cites van entre claudàtors:
«[...] descubrir la realidad»
– Les cometes que han d'utilitzar-se són sempre les dobles baixes o angulars: «aaaaaaaaa aaaaaaa». Quan hi haja cometes dins de cometes, ha d'utilitzar-se sempre la simple, tant per a obrir com per a tancar: «aaaaaaaaa ‘bbbbbbbb’ aaaa». En Micosoft Word, les cometes dobles baixes es poden obtindre del menú: inserir/símbolo. El signe de puntuació que sol acompañar al tancament de cometes ha de posar-se després d'aquestes i no abans:
«descubrir la realidad».
– Les crides a notes dins del text aniran en superíndex darrere de la paraula corresponent, així com darrere del signe de puntuació que puga anar associat a la paraula:
Hoy hace sol.1
Hoy hace sol,1 pero mañana lloverá.
– Les crides a il·lustracions o figures dins del text hauran d'anar entre claudàtors i amb abreviatura en minúscules:
[fig. 1].
– El guió d'incís ha de teclejar-se com dos guions curts seguits (--). En el procés de maquetació, es substituiran pel guió corresponent.
– Per als números: la separació dels milers es farà sempre amb un punt i els decimals amb una coma baix:
302.000 // 32,3
– Han d'evitar-se notes al peu per a simples referències bibliográfiques, les quals han d'aparéixer abreujades en el text. Per a això s'utilitzarà el sistema autor-data: ha de constar, entre paréntesis, el cognom de l'autor, el año de edición de la referència i, si escau —després de dos punts—, les páginas que interessen:
La nevada invernal (Cohen, 1937: 208-211)
Aby Warburg (1927) llegó a decir […]
– En les referències bíbliques, han d'emprar-se les abreviatures internacionals que apareixen en la Biblia de Jerusalén,i sense deixar ningún espai entre els números de capítols i versículs:
(Jn 3,2-5)
– Per a les referències d'autors clàsics, llatins i grecs, deberá seguir-se el criteri d'abreviatures del Thesaurus Linguae Latinae i del Diccionario Griego-Español del CSIC (o bé el Greek English Lexicon de Liddell-Scott), respectivament. La referència a l'edició crítica corresponent, com podria ser, per exemple, la Patrología de Migne, apareixerà a continuació separada per punt i coma:
(avg., Doctr. Christ. 1, 32; PL 34, 32)
(Iren.Lugd., Haer. II, 32, 2; PG 7, 835).
– La referència a un document electrònic ha d'anar en nota al peu entre els signes < y >, i a continuació les dades sobre la data de consulta:
<https://tipos.blogs.uv.es> 1/5/22.
– És obligatori fer constar el codi DOI d'aquelles publicacions electròniques científiques que ho posseïsquen. Ha d'indicar-se a continuació de les dades bibliogràfiques, en forma d'URL, la qual constitueix la referència pròpia, no sent necessari indicar la data de consulta:
<https://doi.org/10.7203/imago.13.23660>
Per a saber si una publicació electrònica té assignat un DOI, existeix el següent recurs electrònic:
<http://www.crossref.org/guestquery/>
– Els textos al peu en les il·lustracions, han de ser breus, i la seua relació es dispondrà en document a banda:
Fig. 1. Sebastián de Covarrubias, Emblemas Morales, cent. I, emb. 67.
Fig. 2. Diego Velázquez, Las Meninas. Madrid, Museo del Prado.
– La relació bibliogràfica final ha de limitar-se únicamente a les obres citades en el text. Els autors seran referenciats pels cognoms seguits per la inicial del nom (mai el nom complet). L'any d'edició anirà entre claudàtors a continuació del nom, afegint una lletra en cursiva (a, b, etc.) quan coincidisquen publicacions diferents d'un autor en el mateix any. Els títols de llibres i revistes han d'anar en cursiva. Els capítolos de llibres, els artiicles de revistes o les veus de diccionaris, en redona i entre cometes. Per a la puntuació es seguirà la norma observada en els següents exemples:
a) Llibres.
Ferrá Paz, D. [1997]. Estudios sobre Paolo Giovio, Turín, Einaudi.
b) Capítols de libres.
Sáez Guillén, J.F. [2004]. «Los manuscritos en catalán de la Biblioteca Colombina», en M.I. Paiz Hernández (ed.), La memoria de los libros. Estudios sobre la historia del escrito y de la lectura en Europa y América, Salamanca, Instituto de Historia del Libro y de la Lectura, vol. II, 245-263.
c) Articles de revistas.
Eberanz, R. [1991a]. «Ramón Llull en el Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián de Covarrubias», Zeitschrift für Katalanistik, 4, 68-78.
d) Articles en diaris.
Mateu, J. [2000]. «La autocrítica de la razón», El Periódico, 30-03-2010, 2.
