Sinopsi
Detalles
Índex
Índex
Índex
PREFACI
INTRODUCCIÓ
Capítol 1. La filosofia a Bizanci
1.1 Referències històriques i culturals
1.2 Les institucions escolars
1.3 Pensadors i corrents de pensament: l’alta edat mitjana
1.3.1 La dissidència filosòfica: Harran
1.3.2 La dissidència teològica: nestorians i monofisites
1.3.3 El pensament bizantí fins a Foci
1.3.3.1 El Pseudo-Dionís (segle VI)
1.3.3.2 Foci (c. 820-891)
1.4 Els segles XI-XII
1.4.1 Miquel Psel·los (1018-c. 1078)
1.4.2 Joan Ítalos (fl c. 1055)
1.4.3 Eustrat de Nicea (c. 1050-c. 1120)
1.4.4 Miquel d’Efes (fl c. 1110)
1.4.5 Isaac Comnè el Sebastocràtor (fl c. 1140)
1.4.6 Les relacions amb Occident. Els segles XII-XIII
1.5 El segle XIII
1.6 El segle XIV
1.6.1 Nicèfor Khumnos (c. 1250-1327)
1.6.2 Teodor Metokhitis (1270-1332)
1.6.3 La controvèrsia hesicasta
1.6.3.1 Barlaam de Seminara i Gregori Palamàs
1.6.3.2 Nicèfor Gregoràs (c. 1295-1360)
1.6.4 La infl uència d’Occident: tomisme i antitomisme
1.7 El segle XV
1.7.1 Platonisme i aristotelisme
1.7.1.1 Gemist Pletó (1355 / 1360-c. 1452)
1.7.1.2 Jordi Escolari (c. 1405-1472)
1.8 L’heretatge de Bizanci
Capítol 2. L’islam oriental
2.1 Filosofia dins l’islam i filosofia de l’islam
2.2 Les condicions geopolítiques: les conquistes del segle VII
2.3 L’Orient islamitzat
2.4 La filosofia sota els omeies
2.4.1 Harran o la supervivència del paganisme
2.4.1.1 El món cristià de Síria i Pèrsia
2.4.1.2 L’aristotelisme jacobita del segle VII: Qinnixrīn
2.4.1.3 Joan de Damasc († a. 754) i la tradició melquita
2.5 L’era abbàssida
2.5.1 L’edat d’or abbàssida (750-945 / 946)
2.5.1.1 El paper dels cristians
2.5.1.2 Una filosofia de llengua àrab
2.5.1.3 Traduccions i traductors
2.5.1.4 Les traduccions d’Aristòtil
2.5.1.5 Platonisme i neoplatonisme. Plató.
2.5.1.6 Plotí i la «Teologia» d’Aristòtil
2.5.1.7 Procle i el Llibre sobre el bé pur
2.5.1.8 Els mètodes de traducció
2.5.2 Els filòsofs cristians de Bagdad
2.5.2.1 Ḥunayn ibn Isḥāq (808-873)
2.5.2.2 Abū Bixr Mattā ibn Yūnus († 940)
2.5.2.3 La «controvèrsia de Bagdad»
2.5.2.4 Yaḥyā ibn ‘Adī (893 / 894-974)
2.5.3 Resistència a l’islam. La reacció mazdaista
2.5.4 Filosofia («falsafa») i teologia («kalām») a terres de l’islam
2.5.4.1 El kalām: una entitat transcultural.
2.5.4.2 El mutazilisme: els seus partidaris, els seus adversaris
2.5.4.3 Ax‘arī (874-935)
2.5.4.4 Kindī (c. 800-c. 866)
2.5.5 La crisi del segle X. La reconquista bizantina i el període dels tres califats
2.5.5.1 Abū Bakr ibn Zakariyā ar-Rāzī (864-925)
2.5.5.2 Abū Ḥātim ar-Rāzī (m. c. 933)
2.5.5.3 La fl orida mística: el sufisme.
2.5.5.4 Fārābī (870-950)
2.5.6 L’era buwàyhida
2.5.6.1 Abū Sulaymān al-Manṭiqī (c. 912-c. 985)
2.5.6.2 Abū ‘Alī Aḥmad b. Muḥammad ibn Ya‘qūb Miskawayh (c. 930 / 937-1029)
2.5.6.3 Ibn Sīnā (980-1037).
2.5.6.4 Orient i Occident. Els grans temes de la filosofia d’Avicenna
2.5.6.5 El tombant del segle XI. L’era seljúcida
2.6 L’era mongola
2.6.1 Naṣīr ad-Dīn aṭ-Ṭūsī (1201-1274)
2.6.2 Ibn Taymiya (1263-1328)
2.6.3 Ījī (1281-1355)
Capítol 3. L’islam occidental
3.1 Naixement de l’Espanya musulmana
3.2 De Bagdad a Còrdova. La translació continua
3.3 La filosofia a l’època del califat. Ibn Ḥazm de Còrdova (994-1064)
3.4 Els almoràvits (1086-1147)
3.4.1 La «controvèrsia de Saragossa». Ibn as-Sīd al-Baṭalyawsī (1052-1127)
3.4.2 Ibn Bājja (m. 1139)
3.4.2.1 El règim del solitari o l’emergència d’allò polític
3.5 L’era almohade (1147-1269)
3.5.1 Ibn Ṭufayl (m. 1185)
3.5.1.1 Ibn Ṭufayl i González: l’avicennisme llatí i la filosofi a «espanyola»
3.5.2 Ibn Ruxd (1126-1198)
3.5.2.1 Filosofia i religió
3.5.2.2 El monopsiquisme
3.5.2.3 La psicologia averroista del coneixement i la modernitat
.
3.5.3 El «després d’Averrois»
3.5.3.1 Ibn Sab‘īn (1218-1270)
3.6 Fide la filosofia o filosofia de la fi?
Capítol 4. La filosofia jueva
4.1 La filosofia jueva a terres de l’islam
4.1.1 Un kalām jueu
4.1.2 Falsafa jueva o filosofia jueva?
4.1.2.1 Isḥāq al-Isrā’īlī (c. 855-c. 955 / 956)
4.1.2.2 Xelomó ibn Gabirol (1021-1051)
4.1.2.3 Yehudà ha-Leví (1075-1141)
4.1.2.4 Maimònides (1135 / 1138-1204)
4.2 La filosofia jueva en el món cristià
4.2.1 El moviment de traducció jueu
4.2.2 El segle XIII
4.2.2.1 A Provença. La crisi de 1230-1233
4.2.2.2 Xem Tob ben Yossef ibn Falaqerà (c. 1223 / 1225-d. 1291)
4.2.2.3 Isaac Albalag (fl c. 1270) i l’«averroisme jueu»
4.2.2.4 A Espanya. Filosofia i càbala
4.2.2.5 Les controvèrsies amb els cristians
4.2.2.6 A Itàlia. La trobada amb l’escolàstica
4.3 El segle XIV
4.3.1 Guersònides (1288-1344)
4.3.2 Moixé Narboní (1300-1362)
4.4 El segle XV
Capítol 5. L’alta edat mitjana llatina
5.1 Boeci (480-524)
5.1.1 L’ésser i l’ens: la diferència ontològica
5.1.2 Onto-lògica boeciana i teoria de les categories
5.1.3 Semàntica dels termes concrets i paronímia
5.2 Després de Boeci
5.3 L’Occident bàrbar
5.4 Monaquisme i teologia
5.5 El renaixement carolingi
5.5.1 Joan Escot Eriúgena (c. 810-c. 870).
5.5.2 Godescalc d’Orbais († c. 869) i Hincmar de Reims (806-882)
Capítol 6. El segle XI
6.1 Fulbert de Chartres (c. 960-1028)
6.2 Abó de Fleury (c. 945-1004)
6.3 L’omnipotència divina: naixement d’un problema
6.4 Represa de la controvèrsia eucarística
6.4.1 Lanfranc de Pavia (c. 1010-1089)
6.4.2 Berenguer de Tours (c. 1005-1088)
6.5 Anselm de Canterbury (1033 / 1034-1109)
6.5.1 Significació i denominació
6.5.2 Originalitat i posteritat d’Anselm
6.5.3 Provar l’existència de Déu. Anselm i l’argument «ontològic»
Capítol 7. El segle XII
7.1 La paradoxa geocultural d’Occident.
7.2 Els dos renaixements del segle XII
7.3 El món llatí després de la reconquesta. La «tradició europea originària»
7.4 Les escoles del segle XII. Chartres. Saint-Victor
7.5 Els dialèctics de París: nominals i reals
7.5.1 Pere Abelard (1079-1142).
7.5.1.1 La problemàtica dels universals
7.5.1.2 La teoria de l’estatut. El no-realisme
7.5.1.3 El diàleg intercultural
7.5.2 Gilbert de Poitiers i els porretans
7.5.3 Adam de Balsham († a. 1159) i els adamites
7.6 Contra la dialèctica. Bernat de Claravall (1090-1153)
7.7 Naixement de la teologia escolàstica. Les sentències. Les summes
7.8 Naixement de la filosofia política
7.8.1 Joan de Salisbury (c. 1125-1180)
7.9 Primeres trobades amb l’islam
7.9.1 Adelard de Bath († c. 1142). Hermann de Caríntia (fl 1143)
7.9.2 Els traductors de Toledo
7.9.2.1 Gherardo da Cremona
7.9.2.2 Johannes Avendaut
7.9.2.3 Domingo González
7.9.3 Les ramificacions gregues
7.10 Les primeres infl uències arabigomusulmanes. Naixement de l’avicennisme llatí
7.11 Darreres resistències. Alain de Lille (c. 1120-1202 / 1203)
7.11.1 L’enigma del Liber XXIV philosophorum
Capítol 8. El segle XIII
8.1 El corpus filosòfic escolàstic
8.1.1 El platonisme
8.1.2 Aristòtil
8.1.3 L’aristotelisme del segle XIII
8.2 La universitat
8.2.1 Organització de la vida universitària
8.2.2 Els inicis del pensament universitari: els primers mestres
8.3 Averroes latinus
8.4 La logica modernorum
8.4.1 La teoria de la suposició
8.4.2 Teoria de les conseqüències. Jocs d’obligacions
8.5 L’escolàstica
8.5.1 Albert Magne (1200-1280)
8.5.1.1 Albert Magne i la filosofia alemanya
8.5.1.2 La felicitat mental
8.5.2 Bonaventura (1217-1274)
8.5.3 Tomàs d’Aquino (1225-1274)
8.5.3.1 L’analogia de l’ésser
8.5.3.2 Contra Averrois
8.5.4 Les condemnacions universitàries: 1241, 1270, 1277
8.5.5 Roger Bacon (?-1294)
Capítol 9. El segle XIV
9.1 Joan Duns Escot (1265-1308)
9.1.1 Alguns temes del pensament escotista
9.1.2 L’omnipotència divina
9.2 Dietrich de Freiberg (1250-1320)
9.3 Mestre Eckhart (c. 1260-1328)
9.4 Ockham (c. 1285-1349) i l’«occamisme»
9.4.1 Els grans temes de la filosofia occamista. Pansemiòtica i «despullament lingüístic del món»
9.4.1.1 La lògica en crisi: la querella dels universals
9.4.1.2 La lògica sobirana: física imaginària i física real
9.4.1.3 Nominalisme i filosofia de la natura
9.5 Intel·lectualisme, logicisme, evangelisme: l’auge de la política
9.5.1 La universitat com a estructura de poder
9.5.2 Dante Alighieri i l’ideal polític de la universitat
9.5.3 El papa, el rei i l’emperador
9.5.4 Política i teologia
Capítol 10. El segle XV
10.1 L’emergència de les dones
10.2 La universitat, presonera i aposta de la política
10.3 Albertisme, tomisme, nominalisme
10.3.1 Jean de Maisonneuve o De Nova Domo (?-1418)
10.3.2 Joan Gerson (1363-1429)
10.3.3 Heimeric de Campo (1401-1460)
10.4 Nicolau de Cusa (1401-1464)
10.4.1 L’examen crític de l’Alcorà
CONCLUSIÓ
ORIENTACIONS BIBLIOGRÀFIQUES.
Instruments generals
La translatio studiorum
La filosofia bizantina
La filosofia a terres de l’islam
La filosofia jueva
La filosofia llatina
RESUM CRONOLÒGIC
ÍNDEX DE NOMS I DE TÍTOLS
