Sinopsi
Detalles
Aquest vibrant recorregut per la historiografia dels segles XX i XXI, que combina el desenvolupament de la teoria amb l’exposició d’autors i obres concretes, repassa els corrents que han dominat la disciplina històrica durant aquest període: des del sorgiment dels positivismes decimonònics fins a les terceres vies superadores del postmodernisme a principis del segle XXI, destacant els capítols dedicats a les tendències més recents: la història de la cultura material, la vida quotidiana i les emocions, la història de gènere, les històries subalternes, els estudis postcolonials i les històries globals. Així mateix, dedica una atenció especial a temes tan actuals com el sorgiment de nous gèneres històrics relacionats amb el món digital i les vinculacions entre memòria, història i autobiografia. Finalment, els tres darrers capítols aporten la primera visió panoràmica de la historiografia global disponible en llengua castellana: des de les principals tradicions asiàtiques (la Xina, l’Índia, el Japó) a la islàmica, l’africana i la llatinoamericana. El resultat és un llibre d’una lucidesa i claredat certament cridaneres, un manual indispensable per als professionals de la història en general, per als practicants d’altres disciplines que hagen d’aplicar les eines de la història i, per descomptat, per als alumnes de segon cicle de la carrera d’història, que s’enfronten per primera vegada a la dimensió més teòrica i pròpiament historiogràfica de la disciplina.
Biografia
Jaume Aurell
és catedràtic d’Història Medieval en la Universitat de Navarra. Entre la seua extensa producció com a autor, destaquen, en l’àmbit en concret de la historiografia, dues obres de rellevància internacional: ‘What is a Classic in History: The Making of a Historical Canon’ (2024) i ‘30 Great Books that Made History’ (2025). També ha escrit assajos històrics molt divulgats, com ‘Genealogía de Occidente’ (2017), ‘Elogio de la Edad Media’ (2021) i ‘Legado de Gigantes: Un decálogo de valores para nuestro tiempo’ (2025). És membre del comité editorial de la revista ‘Rethinking History’, editor de la col·lecció Rewriting the Middle Ages in the Twentieth Century (Brepols) i coeditor de ‘Medieval and Early Modern Political Theology’ (Brepols).
Índex
Indice
PREFACIO A LA TERCERA EDICIÓN
PREFACIO A LA SEGUNDA EDICIÓN
PREFACIO A LA PRIMERA EDICIÓN
INTRODUCCIÓN: LA FUNCIÓN DE LA HISTORIOGRAFÍA
I. DE ENTRESIGLOS A ENTREGUERRAS: EL AGOTAMIENTO DE POSITIVISMOS E HISTORICISMOS
Las estrategias disciplinares: la historia y las ciencias sociales
La eclosión de la sociología
La efímera revitalización de los historicismos
II. LA HORA DE LA DISCIPLINA HISTÓRICA: LOS ANNALES
Revista histórica, corriente generacional y escuela nacional
Los fundamentos sociológicos de los Annales
Los fundadores: Lucien Febvre y Marc Bloch
III. LA DICTADURA DEL PARADIGMA DE POSGUERRA
El estructuralismo histórico francés
La escuela marxista británica
Las grandes monografías: la tierra, los hombres y las estadísticas
IV. LA TRANSICIÓN DE LOS SETENTA: DE LAS ECONOMÍAS A LAS MENTALIDADES
La agonía de los modelos de posguerra
La tercera generación de los Annales: los imaginarios y las mentalidades
La ciencia social histórica en Alemania: la escuela de Bielefeld
V. EL POSTMODERNISMO Y LA PRIORIDAD DEL LENGUAJE
El desencadenamiento del postmodernismo
La reapertura del diálogo disciplinar: el giro antropológico
El influjo del linguistic turn en la historiografía
VI. EL GIRO NARRATIVO
El redescubrimiento del relato
El viraje metodológico: del análisis a la narración
Itinerarios de los narrativistas
VII. LA CONMOCIÓN DE LOS OCHENTA
La crisis de la disciplina histórica
El legado de los Annales
El declive de las escuelas nacionales
VIII. LAS NUEVAS NUEVAS HISTORIAS
El sentido de lo nuevo en la historiografía
La dinámica del poder: la nueva historia política
El opio vencido: la centralidad de lo religioso
IX. EL GIRO CULTURAL
La nueva historia cultural
Relatos microhistóricos
Símbolos, lenguajes y sociedades
X. MÁS ALLÁ DEL POSTMODERNISMO
La vía radical: la corta duración
La vía posibilista: la larga duración
Más allá de los giros
XI. LA RENOVACIÓN DESDE LOS MÁRGENES
La vida cotidiana: de la cultura material a las emociones
La historia de género
Historias subalternas y estudios postcoloniales
XII. LA RENOVACIÓN DESDE FUERA
De Wikipedia a los cómics: los nuevos géneros históricos
De la fragmentación a la síntesis
Historia, memoria y autobiografía
XIII. LAS HISTORIOGRAFÍAS ASIÁTICAS
China: de Sima Qian a Gu Jiegang
India: de las narraciones legendarias a los estudios subalternos
Japón: del monogatari a la occidentalización
XIV. EL ISLAM Y ÁFRICA
La historiografía islámica clásica
La historiografía islámica moderna
África: de las dinastías etíopes a la historiografía de género
XV. LAS HISTORIOGRAFÍAS HISPANAS
España: desde los reyes autobiográficos a la profesionalización
Latinoamérica: de la historiografía precolombina a la criolla
La historiografía latinoamericana contemporánea
APÉNDICES
Historiadores y tendencias
Selección de obras históricas
BIBLIOGRAFÍA
ÍNDICE ANALÍTICO
