Sinopsi
Detalles
La participació popular constitueix un dels elements més nous de la política contemporània. A partir de la Revolució francesa, la societat europea va experimentar un procés de politització accelerat que acabaria transformant la mateixa naturalesa de la política. Les classes populars van irrompre com un actor clau en l’equilibri institucional per a donar origen a un nou espai polític molt més participatiu que anirà construint-se al fil dels esdeveniments i en el qual es forjaran les primeres nocions polítiques d’aquells que acabaven d’arribar seguint la petja de proclames i banderes.
A més, la política no arribava sola, sinó acompanyada de l’acció i de la necessitat. No era tant ideologia o ideari com idees associades a moments que requerien intervenció. La política oferia justificació i explicacions per al que s’esdevenia i donava sentit a les accions en què els individus es veien implicats. Allò polític, en temps de guerra i de revolució, ho envaïa tot, perquè en contextos confusos i agitats com aquells les accions es carregaven ràpidament de significació política.
D’aquest període de formació de l’espai polític contemporani tracta aquest llibre i, en particular, de la manera en què les classes populars hi van transitar, concentrant l’atenció en tres grans eixos –la guerra, el patriotisme i el poble– que ofereixen la possibilitat d’identificar la política popular en un moment de gestació i de reconèixer com a polítics comportaments que, per endavant, no estaven definits com a tals.
Biografia
Pedro Rújula López 
és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa. Estudia els fenòmens polítics, socials i culturals en els orígens del món contemporani; especialment, el naixement de la política durant la Guerra de la Independència, el Trienni liberal i les guerres civils del segle XIX. És autor de llibres com “Contrarevolución (1820-1840)” (1998), “El Trienio liberal. Revolución e independencia, 1820-1823” (2020, juntament amb M. Chust) o “Religión, rey y patria” (2023). N’ha coordinat altres, com ara “Guerra de ideas” (2012, juntament amb J. Canal), “El desafío de la revolución” (2017, juntament amb J. Ramón) o “El Trienio liberal (1820-1823), una mirada política” (2020) i “El Trienio liberal en la monarquía hispánica (1820-1823). Constitución y territorio” (2024), tots dos juntament amb I. Frasquet. És autor de monogràfics en revistes com “Ayer” (2014), “Pasado y Memoria” (2014), “Memoria e Ricerca” (2019) o “Contemporanea” (2021), i és editor d’autors com A. Pirala (2005), F. Casamayor (2008, 2022 i 2024), L.-F. Lejeune (2009 i 2015), L.-G. Suchet (2012) o Von Rahden (2013). Ha estat professor visitant en la EHESS de París i en les universitats de Clermont-Auvergne, Tolosa, Paris I-Panthéon Sorbonne, Paris 8 i Palerm, així com director de l’editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza (2010-2025).
Índex
Indice
INTRODUCCIÓN. La dimensión popular de la política en los orígenes del mundo contemporáneo, Pedro Rújula
I. LA GUERRA
La sustancia política de las armas. Movilización popular en la España de 1808, Pedro Rújula
El ejército liberal. Entre la miseria económica y el aprendizaje de la política (1814-1824), Víctor Sánchez
«Los mismos perros con distintos collares». Milicia Nacional y Voluntarios Realistas entre revolución y contrarrevolución (1820-1833), Álvaro París
La guerra realista (1820-1823). Una experiencia de politización popular contrarrevolucionaria, Ramon Arnabat
Los voluntarios bonapartistas en las guerras de independencia hispanoamericanas, 1815-1830, Alessandro Bonvini
Las tropas del carlismo, Xosé Ramón Veiga
«Más brillante es la espada que las cadenas». El conflicto armado como espacio y tiempo de politización en Europa (1848-1849), Ignacio García de Paso
II. EL PATRIOTISMO
«El más moral de los instintos». Patriotismo católico durante la guerra de la Independencia, Francisco Javier Ramón Solans
La patria en el lenguaje político napolitano de la revolución de 1820, Dario Marino
El iturbidismo popular, Josep Escrig Rosa
La popularidad del patriotismo regional. Del panteón nacional a los panteones provinciales de los hombres célebres en España, 1844-1868, Jordi Roca Vernet
El «hambre popular» de la Corona. Los viajes reales y el recurso al pueblo en la legitimación moderna de la monarquía española, 1814-1868, David San Narciso
Entre Marianne y La Pepa. La constituyente italiana en la cultura visual del largo 48, Gian Luca Fruci
Revolución nacional y movilización popular en la Italia del Risorgimento (1810-1871), Carmine Pinto
III. EL PUEBLO
Del pueblo mártir a los mártires del pueblo (Europa del Sur, siglos xviiixix), Pierre Marie Delpu
El pueblo en los funerales políticos (España, 1808-1868), Pierre Géal
Cuando reina la incertidumbre. Rumores y política en los albores de la guerra de la Independencia, Mónica Garcés
Los abanicos como objetos políticos: aireando poderes y revueltas (17891824), María Zozaya-Montes
El primer carlismo y el pueblo. Política romántica, cuestión militar y debate constituyente (1833-1845), Andrés María Vicent Fanconi
Instruir al «pueblo» para legitimar la República. Textos, objetos e imágenes durante el Sexenio Democrático, Hernán Rodríguez-Vargas
Paradoja constitucional de la política popular, José M.ª Portillo Valdés
