Sinopsi
Detalles
Fundada el 1510 per iniciativa de quatre humanistes compromesos amb la formació de les donzelles, la Casa de la Criança va ser el primer centre d’ensenyament femení de Mallorca. Aquest volum reconstrueix la biografia institucional d’un espai concebut per instruir les educandes d’acord amb el seu gènere i el rol social que s’esperava que desenvoluparen com a esposes i mares. A través d’una sòlida recerca documental, l’obra ressegueix els més de quatre segles de vida de la institució, que es va haver d’adaptar als diferents contextos educatius de la monarquia hispànica i del posterior Estat espanyol, en competència constant amb l’emergent oferta escolar, tant publica com privada, de la ciutat de Palma. En darrera instància, la trajectòria de la Casa de la Criança s’erigeix en un mirall de les profundes transformacions experimentades per l’educació de la dona al llarg de l’edat moderna i contemporània.
Biografia
Albert Cassanyes Roig 
(Palma, 1988) és professor d’història medieval a la Universitat de les Illes Balears. És llicenciat en història per la UIB, amb premi extraordinari, i doctor en història per la Universitat de Lleida, també amb premi extraordinari. La seua recerca se centra en la història de l’Església, espiritualitat medieval i la història de l’educació a l’Antic Règim.
Pere Fullana Puigserver (Algaida 1958) és professor d’història de l’educació a la Universitat de les Illes Balears. És doctor en història per la UIB i llicenciat en ciències religioses per la Universidad Pontificia Comillas i en història de l’Església per la Pontificia Università Gregoriana de Roma. La seua recerca se centra, sobretot, en la història d’acció social de l’Església en els segles XIX i XX.
Índex
Indice
INTRODUCCIÓ
1. LA FUNDACIÓ DE LA CASA DE LA CRIANÇA (1510-1518)
1.1 L’educació a l’edat mitjana, un privilegi d’homes
1.2 La fundació de Genovard, Mora, Caldentey i Olesa
1.3 Els estatuts de 1518
1.4 Isabel Cifre, la primera rectora
1.5 Les ordinacions de 1539
2. LA CASA DE LA CRIANÇA DURANT ELS SEGLES XVI I XVII
2.1 Uns nous estatuts per a uns nous temps
2.2 Les rectores: les dones al capdavant de la Criança
2.3 Els protectors: el control del projecte
2.4 Les donzelles grans al servei de la Criança
2.5 Els capellans, cura de les ànimes de les educandes
2.6 Les col·legiales
2.7 El model educatiu. Ser dona als segles XVI i XVII
2.8 El règim econòmic. Uns recursos sempre insuficients
2.9 El patrimoni educatiu: edifici, mobiliari, obres i reformes
3. ELS CANVIS DEL SEGLE XVIII
3.1 La Casa de la Criança durant el segle XVIII
3.2 Les rectores de la Criança
3.3 La vida religiosa. Els capellans i les deixes pies
3.4 Una nova llengua per a un nou model d’escola borbònica
3.5 La incidència de la Il·lustració. La Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País
3.6 Protegir les donzelles en formació
3.7 La Criança i el procés de modernització educativa
4. LA CASA DE LA CRIANÇA I LA CONTEMPORANEÏTAT
4.1 La transició educativa. Il·lustració i preliberalisme (1801-1812)
4.2 L’adaptació al sistema educatiu liberal (1812-1833)
4.3 La Criança, un projecte del liberalisme isabelí (1833-1868)
4.4 Noves perspectives per a la Casa de la Criança durant el Sexenni Democràtic (1868-1875)
4.5 La consolidació de l’escola pública i l’oferta educativa femenina (1875-1923)
4.6 La Criança durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República (1923-1936)
4.7 La transformació de la Criança durant la Guerra Civil (1936-1939)
4.8 Epíleg. De la Criança al col·legi de la Presentació
CONCLUSIONS
Una història de difícil recuperació
Un objecte d’estudi polièdric
Una institució d’educació femenina
Una recerca oberta: nous desafiaments
BIBLIOGRAFIA
ANNEX. Rectores de la Criança
ÍNDEX ONOMÀSTIC
