L'aigua conquerida

Aplicando los métodos y las técnicas de la arqueología hidráulica de varios lugares de la denominada Catalunya Nova y Mallorca, en este libro se estudian de qué manera fueron reutilizados por los conquistadores feudales los mecanismos de irrigación construidos anteriormente. El diferente uso de estas infraestructuras es el resultado de las diferencias que existían en la agricultura y en los usos sociales del agua en una y otra sociedad. Esta constatación permite profundizar en varios aspectos del funcionamiento de la nueva sociedad feudal, especialmente con respecto a su expansión y al papel que juegan los órdenes religiosos y a la forma como se ordenan los procesos de trabajo del campo y se articulan las nuevas relaciones sociales.

ÍNDEX
Pròleg de Miquel Barceló
INTRODUCCIÓ
1. LA GEOGRAFIA I ELS DIFERENTS ENFOCAMENTS DE LA RECERCA
2. HIDRAULISME ANDALUSÍ VERSUS HIDRAULISME FEUDAL?
3. CAP A LA IDENTIFICACIÓ DEL NOU ORDRE AGRARI FEUDAL
LA GESTIÓ DELS SISTEMES HIDRÀULICS CONQUERITS
1. L’HIDRAULISME DELS ORDES MONACALS. EL CÍSTER
1.1 Santa Maria de Poblet
- 1.1.1 Conquesta i formació del domini: les fonts
- 1.1.2 L’agricultura silenciada: pratis, hortis et regarios
- 1.1.3 Poblet, el domini de la hidràulica
- 1.1.4 Les rendes de l’aigua
1.2 Santa Maria de la Real
- 1.2.1 El patrimoni inicial del monestir
- 1.2.2 Els sistemes hidràulics de la vall d’Esporles i del pla de Ciutat
- 1.2.3 La gestió de l’aigua
- 1.2.4 Quan l’aigua genera rendes
1.3 El Císter: un hidraulisme per obtenir rendes
2. AGRICULTURA I DOMINACIÓ FEUDAL EN UN ESPAI HIDRÀULIC ANDALUSÍ: LA VALL DEL RIU CORB
2.1 La conquesta de la Vall del Corb
2.2 Hidraulisme tradicional al Riu Corb
2.3 El sistema hidràulic de Ciutadilla a l’edat mitjana
2.4 La gestió feudal del sistema hidràulic
- 2.4.1 Els molins
- 2.4.2 La terra
- 2.4.3. L’aigua
2.5 L’hidraulisme de Ciutadilla, un exemple per caracteritzar l’ús de l’aigua als «secans» de la Catalunya nova
3. VILES I COMUNITATS PAGESES DAVANT LA GESTIÓ FEUDAL DE L’AIGUA
3.1 Castelló de Farfanya.
- 3.1.1 El sistema hidràulic de Castelló de Farfanya
- 3.1.2 Els assentaments camperols anadalusins i el hisn de Castelló
- 3.1.3 La conquesta feudal i el repartiment del poder.
- 3.1.4 Els conflictes entorn de l’aigua
3.2 Balaguer
- 3.2.1 Els homes i l’aigua de Balaguer
- 3.2.2 Els homes i els molins de Balaguer
3.3 Els conflictes de les xarxes hidràuliques feudalitzades
CONCLUSIONS
1. UN HIDRAULISME AMB DUALITAT DE FUNCIONS
2. UN HIDRAULISME QUE GENERA NOUS CONFLICTES
3. LES FORMES VERSÀTILS DE LA CONQUESTA
ARXIUS I FONTS EDITADES CONSULTADES
BIBLIOGRAFIA
APÈNDIX: MAPES I FIGURES