Sinopsi
Detalles
Allò que singularitza l’extermini perpetrat pels nazis és la planificació exhaustiva tant del crim massiu com de la seua invisibilitat. Els botxins, a partir d’un moment concret, van matar en llocs apartats. A més, van destruir les víctimes, en van disseminar les restes i van intentar dissipar les proves de la seua existència. No contents de cremar els cadàvers, també van llançar els arxius al foc. És per això que tota investigació sobre el tema, inclosa l’artística, ha de consistir a unir trossos dispersos de documentació que l’atzar ens ha llegat, peces salvades: vestigis, rastres. Però, abans que Alemanya promulgara el decret ‘Nit i boira’ –que és el nom amb què eufemísticament es coneix la disposició de 1941 que emparava les pràctiques de desaparició forçada de persones–, ja els feixistes espanyols, alçats en armes contra el govern legítim de la Segona República, havien iniciat la seua pròpia guerra d’extermini sembrant el territori ocupat de cadàvers inhumats en fosses comunes. Sense noms ni dates. Sense causes ni processos. Setanta-nou anys després de l’«alliberament» d’Auschwitz, entès el nom no sols en la seua especificitat espacial, sinó com a epònim d’un vast sistema d’extermini sense precedents, esdevingut al nucli mateix de la vella i culta Europa, són molts els països que, coincidint amb l’auge de partits ultranacionalistes i d’extrema dreta, estan revisant la seua memòria de la xoà i minimitzant el seu paper en l’assassinat de milions de jueus, gitanos i eslaus, però també d’opositors polítics i de dissidents religiosos, socials i sexuals.
El somni de la raó mai no deixa de produir monstres. Els pinzells d’Artur Heras, com abans els de Goya o de Picasso, en tracen les formes canviants. Heras no és un pintor de núvols, com el Vladimir de Rilke, sinó d’idees: les seues imatges no solament reflexionen sobre la realitat de la qual emergeixen o sobre les tradicions plàstiques a les quals al·ludeixen, també mediten sobre la mateixa condició d’imatge, de representació. Les seues imatges són, utilitzant l’expressió del filòsof Walter Benjamin, imatges que pensen (i que es pensen). Heras no pretèn commoure ni agitar, sinó entendre, comunicar i interpel·lar. Aquest catàleg recull l’exposició que porta per títol ‘HALT!’, que en alemany vol dir “alto!” i indica “resistència”, i que remet a moments dramàtics de la història contemporània europea de record esfereïdor i, al mateix temps, apel·la a la necessitat de fer front a una plausible repetició sota la forma, si no d’un etern retorn del que és idèntic, sí del possible retorn del que és molt semblant.
Índex
Indice
Maria Vicenta Mestre / Ester Alba
Memòria, imaginació, projecte. Artur Heras
Artur Heras i les imatges que pensen. Anacleto Ferrer
Arxius subtils, peces rugoses. Notes sobre les imatges-límit en Artur Heras. Vicente Sánchez-Biosca
Amb ull sincer i mà fidel: Credibilitat i atenció en la cultura visual contemporània. Vicente Pla Vivas
Un mur de paraules. Anacleto Ferrer
Artur Heras sense límits: Noves possibilitats de tornar a la realitat. Josep Salvador
L’home que estimava l’impropi. Apunts per a un estat de l’art sobre Artur Heras. Raquel Baixauli Romero
Marginàlia per a una semblança. Josep Monter Pérez
In itinere. Anacleto Ferrer / Artur Heras
Textos en castellano
Dramatis personae. Anacleto Ferrer
Bibliografia
Exposicions
