Gramàtica del català antic (5 volums)

Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines Peres, Gemma Rigau Oliver, Jordi M. Antolí Martínez, coords.

Col·lecció: Biblioteca Lingüística Catalana, 38

ISBN: 978-84-1118-728-2

Matèria: filologia

Submatèries: filologia catalana

Idioma: català

Coeditor: Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I, Universitat de les Illes Balears. Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, IVITRA, IEC

Any ed.: 2026

Enquadernació: cartoné

Format: 23,5 x 16,5 cm

Pàgines: 4848

250,00 €

Sinopsi

Detalles

La ‘Gramàtica del català antic’ (GCA) és la primera obra que aborda d’una manera completa i detallada i des d’una òptica actual l’estudi del català medieval i de la primera meitat del segle XVI. És una gramàtica que delimita les formes, les construccions i els processos del català antic a partir d’una abundant exemplificació de corpus. Així mateix, quan és pertinent estableix relacions amb els precedents llatins, d’una banda, i amb el català actual, de l’altra, ja que el coneixement que tenim de la nostra llengua ens ajuda a entendre les dades dels estadis anteriors. Té un enfocament, per tant, que combina l’anàlisi sincrònica –d’estudi de fases concretes de la llengua–, amb la diacrònica –de delimitació dels canvis que s’han produït entre aquestes fases. 

La ‘GCA’ se centra fonamentalment en la sintaxi, el component més desatès i desconegut fins ara de la llengua antiga, però no descuida els aspectes fonètics i fonològics ni els referits al lèxic, la fraseologia o la morfologia flexiva i derivativa. Per contextualitzar l’estudi gramatical, inclou, a més, una detallada proposta de periodització de la història del català, així com una anàlisi dels principals elements d’història externa de la llengua i dels fenòmens diatòpics, diafàsics i textuals del període estudiat. 

L’obra s’estructura en 57 capítols elaborats per una setantena de prestigiosos investigadors, tant del conjunt del nostre àmbit lingüístic com de fora del territori de parla catalana, i ha estat dirigida per Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines, Gemma Rigau i Jordi Antolí.

Biografia

Manuel Pérez Saldanya és catedràtic de Filologia Catalana la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha estat membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i és membre corresponent de la Real Academia Española. Juntament amb J. Solà i G. Rigau, ha dirigit i ha estat ponent redactor de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’IEC (2016). Les seues aportacions se centren, principalment, en la morfologia i la sintaxi del català, i, en menor grau, del castellà i l’eusquera, tant des d’una perspectiva sincrònica com diacrònica. Entre les seues publicacions destaquen ‘Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu’ (1988), ‘Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica’ (1998) i ‘Diccionari de Lingüística’ (en col·laboració, 1999), així com nombrosos capítols en obres de referència i articles en revistes especialitzades. Va coeditar la ‘Gramàtica del català contemporani’ (2002) amb J. Solà, M.-R. Lloret i J. Mascaró, 2002.

Josep Martines  és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut de Llengües Modernes Aplicades i de l’IVITRA. Fa recerca sobre semàntica, lexicologia i sintaxi diacròniques, lexicografia i toponímia. Ha publicat ‘L’anomenat “lo neutre”’ (2010), ‘El valencià del segle XIX. El lèxic’ (2012), ‘Dictionarization of Catalan neologisms’ (amb J. Freixa, M. I. Guardiola i M. A. Montané), capítols en obres de referència i articles en revistes especialitzades, i com a editor, ‘Variació i canvi lingüístic’ (amb J. M. Antolí, 2020), ‘Norma, variació i identitat: el cas de la llengua catalana’ (amb B. Meisnitzer, 2025). És codirector del Corpus informatitzat de la gramàtica del català modern (CIGCMod; amb J. M. Antolí, V. Martines i E. Sánchez) i del ‘Nou diccionari normatiu de la llengua catalana’ de l’IEC (amb M. Lorente).

Gemma Rigau  és catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Juntament amb J. Solà i M. Pérez Saldanya, ha dirigit i ha estat ponent redactora de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’IEC (2016). Les seues aportacions van des de la lingüística del discurs fins a la sintaxi oracional del català i les llengües romàniques. També s’ha centrat en l’anàlisi de la microvariació sintàctica en els parlars del català. Ha publicat ‘Gramàtica del discurs’ (1981), ‘Lexicologia i semàntica’ (amb M. T. Cabré, 1987) i nombrosos treballs apareguts com a articles de revista o com a capítols de llibre. Pel que fa als articles, a més d’en revistes especialitzades de l’àmbit lingüístic català, ha publicat en prestigioses revistes internacionals. També ha col·laborat en la ‘Gramàtica del català contemporani’, dirigida per J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (2002). 

Jordi Antolí  és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut de Llengües Modernes Aplicades i de l’IVITRA. La seua línia de recerca principal és la història de la llengua catalana i, concretament, la sintaxi i la semàntica diacròniques. En aquest marc s’enquadren bona part dels seus resultats de recerca, com són la tesi doctoral ‘L’evidencialitat en català antic’ (2015), la monografia ‘Els verbs de percepció en català antic’ (2017) o capítols de llibres i articles en revistes científiques de referència. Ha estat coeditor de diverses obres col·lectives, com ‘Variació i canvi lingüístic’ (amb J. Martines, 2020), ‘Verb and Context’ (amb S. Rodríguez) o ‘El conocimiento compartido’ (amb S. Rodríguez, 2020), a més d’autor de números monogràfics en revistes especialitzades. És codirector del ‘Corpus informatitzat de la gramàtica del català modern’ (CIGCMod; amb J. Martines, V. Martines i E. Sánchez).

Índex

Indice

ÍNDEX GENERAL

Introducció. Una gramàtica del català antic

Autories

Abreviacions i símbols

VOLUM I (capítols 1-15)

ASPECTES GENERALS, FONÈTICA, MORFOLOGIA I LÈXIC

1. Una proposta de periodització per a la història de la llengua

Antoni Ferrando Francés

2. elements d’història externa de la llengua catalana (segles XI-XVI)

Antoni Ferrando Francés

3. El concepte de català antic

Francesc Feliu, Joan Ferrer i Josep Maria Nadal

4. La variació diatòpica en el català antic

Joan Veny

5. La variació diafàsica i diastràtica en el català antic

Daniel Casals i Martorell i Mar Massanell i Messalles

6. La tipologia textual en el català antic

Joan Miralles i Monserrat

7. El català primitiu (segles IX-XII)

Mar Batlle i Joan Anton Rabella

8. Els sons i les grafies

Philip D. Rasico

9. El gènere i les terminacions nominals

Jesús Jiménez i Maria-Rosa Lloret

10. El nombre

Joaquim Martí Mestre

11. La flexió verbal

Max W. Wheeler

12. La sufixació

Xavier Rull

13. La prefixació i la composició

Mercè Lorente, Cristina Buenafuentes i Joan Torruella

14. El lèxic

Germà Colón

15. La fraseologia

Jordi Ginebra, Sandra Montserrat, Elena Sánchez López i Andreu Sentí

VOLUM II (capítols 16-25)

ORACIÓ SIMPLE, NOM, PRONOM I MODIFICADORS NOMINALS

16. L’oració simple: propietats bàsiques, ordre i elisió

Susann Fischer i Xavier Villalba

17. El nom i el sintagma nominal

Anna Bartra-Kaufmann

18. L’adjectiu i el sintagma adjectival

Josep M. Fontana

19. L’article

Josep Vicent Garcia Sebastià, Josep Martines i Joan Anton Rabella

20. Els demostratius

Francesc Roca Urgell

21. Els possessius

Josep M. Brucart i Glòria Claveria

22. La quantificació i els quantificadors

Bruno Camus

23. Els pronoms personals forts

Vicent Beltran Calvo i M. Isabel Guardiola Savall

24. Els pronoms febles: la forma, la posició i l’ordre

Leonardo Francalanci, Ana Maria Martins, Francisco Ordóñez i Josep E. Ribera

25. Els pronoms febles: les funcions

Josep E. Ribera

VOLUM III (capítols 26-36)

VERB, COMPLEMENTS VERBALS, PREPOSICIONS I ADVERBIS

26. El verb i el sintagma verbal

Victor Acedo-Matellán i Jaume Mateu

27. El complement directe i el marcatge diferencial d’objecte

Anna Pineda

28. El complement indirecte i els altres complements de datiu

Gemma Rigau i Carlos Sánchez Lancis

29. El complement de règim

Jordi Ginebra

30. Les construccions passives i les impersonals

Anna Bartra-Kaufmann

31. La predicació no verbal: les oracions copulatives i quasicopulatives

Joan-Rafael Ramos

32. La predicació no verbal: el predicatiu i altres predicacions no verbals

Joan-Rafael Ramos

33. Les preposicions i el sintagma preposicional

Carles Segura Llopes

34. Els adverbis de manera i altres adverbis relacionats

Jordi M. Antolí i Maria Lluïsa Hernanz

35. Els adverbis i les preposicions intransitives de lloc

Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau

36. Les expressions temporals i aspectuals bàsiques

Jordi M. Antolí

VOLUM IV (capítols 37-47)

CONNECTORS, CONJUNCIONS, SUBORDINADES SUBSTANTIVES I RELATIVES, TEMPS, ASPECTE I MODE

37. Els connectors discursius

Mar Garachana

38. La coordinació copulativa i disjuntiva

Mar Garachana

39. Les construccions adversatives

Rosa M. Espinosa Elorza i Anna Paradís

40. Les subordinades substantives

Sebastià Bonet

41. Les construccions d’infinitiu

Àlex Alsina

42. Les oracions de relatiu i els relatius

Caterina Martínez-Martínez i Manuel Pérez Saldanya

43. Els temps verbals

Josep Martines, Sandra Montserrat i Carles Segura Llopes

44. L’auxiliar dels temps de perfet

Mar Massanell i Messalles

45. Els modes verbals

Josep Quer

46. Les perífrasis modals

Andreu Sentí

47. Les perífrasis aspectuals

Sandra Montserrat

VOLUM V (capítols 48-57)

SUBORDINADES PERIFÈRIQUES I MODALITAT

48. Les construccions temporals complexes

Jordi M. Antolí i Josep Martines

49. Les construccions causals i finals finites

Manuel Pérez Saldanya i Anna Pineda

50. Les construccions causals i finals no finites

Juan Carlos Tordera Yllescas

51. Les construccions comparatives i les consecutives ponderatives

Montserrat Batllori i Avel·lina Suñer

52. Les oracions condicionals

Josep Quer

53. Les construccions concessives

Xavier Rofes

54. Les construccions perifèriques de gerundi i de participi

Jordi Suïls Subirà

55. Les construccions interrogatives i exclamatives. les interjeccions

Xavier Villalba

56. La negació

Manuel Pérez Saldanya i Aina Torrent-Lenzen

57. El corpus informatitzat del català antic

Joan Torruella

Índex bibliogràfic, Aina Torres Latorre

Corpus base: textos del Corpus informatitzat del català antic

Corpus addicional

Bibliografia

Índex de mots i conceptes

Índex general

Citació

Manuel Pérez Saldanya, J. M. [Josep Martines Peres] , G. R. [Gemma Rigau Oliver] , J. M. [Jordi M. Antolí Martínez] , c. [coords.] (2026). Gramàtica del català antic (5 volums). Universitat de València.

Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines Peres, Gemma Rigau Oliver, Jordi M. Antolí Martínez, coords. Gramàtica del català antic (5 volums). Universitat de València, 2026.

MANUEL PÉREZ SALDANYA, Josep Martines Peres, Gemma Rigau Oliver, Jordi M. Antolí Martínez, coords. Gramàtica del català antic (5 volums). Valencia: Universitat de València, 2026. ISBN 978-84-1118-728-2.

Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines Peres, Gemma Rigau Oliver, Jordi M. Antolí Martínez, coords. Gramàtica del català antic (5 volums). Valencia: Universitat de València; 2026. 4848 p.

Copiar al portapapeles