Sinopsi
Detalles
La ‘Gramàtica del català antic’ (GCA) és la primera obra que aborda d’una manera completa i detallada i des d’una òptica actual l’estudi del català medieval i de la primera meitat del segle XVI. És una gramàtica que delimita les formes, les construccions i els processos del català antic a partir d’una abundant exemplificació de corpus. Així mateix, quan és pertinent estableix relacions amb els precedents llatins, d’una banda, i amb el català actual, de l’altra, ja que el coneixement que tenim de la nostra llengua ens ajuda a entendre les dades dels estadis anteriors. Té un enfocament, per tant, que combina l’anàlisi sincrònica –d’estudi de fases concretes de la llengua–, amb la diacrònica –de delimitació dels canvis que s’han produït entre aquestes fases.
La ‘GCA’ se centra fonamentalment en la sintaxi, el component més desatès i desconegut fins ara de la llengua antiga, però no descuida els aspectes fonètics i fonològics ni els referits al lèxic, la fraseologia o la morfologia flexiva i derivativa. Per contextualitzar l’estudi gramatical, inclou, a més, una detallada proposta de periodització de la història del català, així com una anàlisi dels principals elements d’història externa de la llengua i dels fenòmens diatòpics, diafàsics i textuals del període estudiat.
L’obra s’estructura en 57 capítols elaborats per una setantena de prestigiosos investigadors, tant del conjunt del nostre àmbit lingüístic com de fora del territori de parla catalana, i ha estat dirigida per Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines, Gemma Rigau i Jordi Antolí.
Biografia
Manuel Pérez Saldanya és catedràtic de Filologia Catalana la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha estat membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i és membre corresponent de la Real Academia Española. Juntament amb J. Solà i G. Rigau, ha dirigit i ha estat ponent redactor de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’IEC (2016). Les seues aportacions se centren, principalment, en la morfologia i la sintaxi del català, i, en menor grau, del castellà i l’eusquera, tant des d’una perspectiva sincrònica com diacrònica. Entre les seues publicacions destaquen ‘Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu’ (1988), ‘Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica’ (1998) i ‘Diccionari de Lingüística’ (en col·laboració, 1999), així com nombrosos capítols en obres de referència i articles en revistes especialitzades. Va coeditar la ‘Gramàtica del català contemporani’ (2002) amb J. Solà, M.-R. Lloret i J. Mascaró, 2002.
Josep Martines
és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut de Llengües Modernes Aplicades i de l’IVITRA. Fa recerca sobre semàntica, lexicologia i sintaxi diacròniques, lexicografia i toponímia. Ha publicat ‘L’anomenat “lo neutre”’ (2010), ‘El valencià del segle XIX. El lèxic’ (2012), ‘Dictionarization of Catalan neologisms’ (amb J. Freixa, M. I. Guardiola i M. A. Montané), capítols en obres de referència i articles en revistes especialitzades, i com a editor, ‘Variació i canvi lingüístic’ (amb J. M. Antolí, 2020), ‘Norma, variació i identitat: el cas de la llengua catalana’ (amb B. Meisnitzer, 2025). És codirector del Corpus informatitzat de la gramàtica del català modern (CIGCMod; amb J. M. Antolí, V. Martines i E. Sánchez) i del ‘Nou diccionari normatiu de la llengua catalana’ de l’IEC (amb M. Lorente).
Gemma Rigau
és catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Juntament amb J. Solà i M. Pérez Saldanya, ha dirigit i ha estat ponent redactora de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’IEC (2016). Les seues aportacions van des de la lingüística del discurs fins a la sintaxi oracional del català i les llengües romàniques. També s’ha centrat en l’anàlisi de la microvariació sintàctica en els parlars del català. Ha publicat ‘Gramàtica del discurs’ (1981), ‘Lexicologia i semàntica’ (amb M. T. Cabré, 1987) i nombrosos treballs apareguts com a articles de revista o com a capítols de llibre. Pel que fa als articles, a més d’en revistes especialitzades de l’àmbit lingüístic català, ha publicat en prestigioses revistes internacionals. També ha col·laborat en la ‘Gramàtica del català contemporani’, dirigida per J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (2002).
Jordi Antolí
és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut de Llengües Modernes Aplicades i de l’IVITRA. La seua línia de recerca principal és la història de la llengua catalana i, concretament, la sintaxi i la semàntica diacròniques. En aquest marc s’enquadren bona part dels seus resultats de recerca, com són la tesi doctoral ‘L’evidencialitat en català antic’ (2015), la monografia ‘Els verbs de percepció en català antic’ (2017) o capítols de llibres i articles en revistes científiques de referència. Ha estat coeditor de diverses obres col·lectives, com ‘Variació i canvi lingüístic’ (amb J. Martines, 2020), ‘Verb and Context’ (amb S. Rodríguez) o ‘El conocimiento compartido’ (amb S. Rodríguez, 2020), a més d’autor de números monogràfics en revistes especialitzades. És codirector del ‘Corpus informatitzat de la gramàtica del català modern’ (CIGCMod; amb J. Martines, V. Martines i E. Sánchez).
Índex
Indice
ÍNDEX GENERAL
Introducció. Una gramàtica del català antic
Autories
Abreviacions i símbols
VOLUM I (capítols 1-15)
ASPECTES GENERALS, FONÈTICA, MORFOLOGIA I LÈXIC
1. Una proposta de periodització per a la història de la llengua
Antoni Ferrando Francés
2. elements d’història externa de la llengua catalana (segles XI-XVI)
Antoni Ferrando Francés
3. El concepte de català antic
Francesc Feliu, Joan Ferrer i Josep Maria Nadal
4. La variació diatòpica en el català antic
Joan Veny
5. La variació diafàsica i diastràtica en el català antic
Daniel Casals i Martorell i Mar Massanell i Messalles
6. La tipologia textual en el català antic
Joan Miralles i Monserrat
7. El català primitiu (segles IX-XII)
Mar Batlle i Joan Anton Rabella
8. Els sons i les grafies
Philip D. Rasico
9. El gènere i les terminacions nominals
Jesús Jiménez i Maria-Rosa Lloret
10. El nombre
Joaquim Martí Mestre
11. La flexió verbal
Max W. Wheeler
12. La sufixació
Xavier Rull
13. La prefixació i la composició
Mercè Lorente, Cristina Buenafuentes i Joan Torruella
14. El lèxic
Germà Colón
15. La fraseologia
Jordi Ginebra, Sandra Montserrat, Elena Sánchez López i Andreu Sentí
VOLUM II (capítols 16-25)
ORACIÓ SIMPLE, NOM, PRONOM I MODIFICADORS NOMINALS
16. L’oració simple: propietats bàsiques, ordre i elisió
Susann Fischer i Xavier Villalba
17. El nom i el sintagma nominal
Anna Bartra-Kaufmann
18. L’adjectiu i el sintagma adjectival
Josep M. Fontana
19. L’article
Josep Vicent Garcia Sebastià, Josep Martines i Joan Anton Rabella
20. Els demostratius
Francesc Roca Urgell
21. Els possessius
Josep M. Brucart i Glòria Claveria
22. La quantificació i els quantificadors
Bruno Camus
23. Els pronoms personals forts
Vicent Beltran Calvo i M. Isabel Guardiola Savall
24. Els pronoms febles: la forma, la posició i l’ordre
Leonardo Francalanci, Ana Maria Martins, Francisco Ordóñez i Josep E. Ribera
25. Els pronoms febles: les funcions
Josep E. Ribera
VOLUM III (capítols 26-36)
VERB, COMPLEMENTS VERBALS, PREPOSICIONS I ADVERBIS
26. El verb i el sintagma verbal
Victor Acedo-Matellán i Jaume Mateu
27. El complement directe i el marcatge diferencial d’objecte
Anna Pineda
28. El complement indirecte i els altres complements de datiu
Gemma Rigau i Carlos Sánchez Lancis
29. El complement de règim
Jordi Ginebra
30. Les construccions passives i les impersonals
Anna Bartra-Kaufmann
31. La predicació no verbal: les oracions copulatives i quasicopulatives
Joan-Rafael Ramos
32. La predicació no verbal: el predicatiu i altres predicacions no verbals
Joan-Rafael Ramos
33. Les preposicions i el sintagma preposicional
Carles Segura Llopes
34. Els adverbis de manera i altres adverbis relacionats
Jordi M. Antolí i Maria Lluïsa Hernanz
35. Els adverbis i les preposicions intransitives de lloc
Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau
36. Les expressions temporals i aspectuals bàsiques
Jordi M. Antolí
VOLUM IV (capítols 37-47)
CONNECTORS, CONJUNCIONS, SUBORDINADES SUBSTANTIVES I RELATIVES, TEMPS, ASPECTE I MODE
37. Els connectors discursius
Mar Garachana
38. La coordinació copulativa i disjuntiva
Mar Garachana
39. Les construccions adversatives
Rosa M. Espinosa Elorza i Anna Paradís
40. Les subordinades substantives
Sebastià Bonet
41. Les construccions d’infinitiu
Àlex Alsina
42. Les oracions de relatiu i els relatius
Caterina Martínez-Martínez i Manuel Pérez Saldanya
43. Els temps verbals
Josep Martines, Sandra Montserrat i Carles Segura Llopes
44. L’auxiliar dels temps de perfet
Mar Massanell i Messalles
45. Els modes verbals
Josep Quer
46. Les perífrasis modals
Andreu Sentí
47. Les perífrasis aspectuals
Sandra Montserrat
VOLUM V (capítols 48-57)
SUBORDINADES PERIFÈRIQUES I MODALITAT
48. Les construccions temporals complexes
Jordi M. Antolí i Josep Martines
49. Les construccions causals i finals finites
Manuel Pérez Saldanya i Anna Pineda
50. Les construccions causals i finals no finites
Juan Carlos Tordera Yllescas
51. Les construccions comparatives i les consecutives ponderatives
Montserrat Batllori i Avel·lina Suñer
52. Les oracions condicionals
Josep Quer
53. Les construccions concessives
Xavier Rofes
54. Les construccions perifèriques de gerundi i de participi
Jordi Suïls Subirà
55. Les construccions interrogatives i exclamatives. les interjeccions
Xavier Villalba
56. La negació
Manuel Pérez Saldanya i Aina Torrent-Lenzen
57. El corpus informatitzat del català antic
Joan Torruella
Índex bibliogràfic, Aina Torres Latorre
Corpus base: textos del Corpus informatitzat del català antic
Corpus addicional
Bibliografia
Índex de mots i conceptes
Índex general
