Geografia regional d'Espanya

Des de mitjan dècada dels anys vuitanta s'ha experimentat una revalorització progressiva del territori. L'espai importa i hi fa des dels dos punts de vista: el teòric i el pràctic, mirant de solucionar els problemes reals. El present manual és hereu d'aquesta tendència, del que ja s'ha anomenat "el gir cap a les polítiques", i tracta d'oferir al lector una visió eclèctica i integral de la problemàtica regional a Espanya. L'opció d'un enfocament holístic i comprensiu explica la importància que s'ha donat als quatre primers capítols, que emmarquen i guien els sis restants, dedicats a cada espai regional. L'obra, realitzada per geògrafs, presenta una abundant i actualitzada documentació gràfica i estadística. El resultat ha estat un text ampli, com també ho és el ventall de Ciències Socials interessades pel territori a les quals va destinat. Una eina, entre d'altres, per als estudiants de Geografia, de Ciències Econòmiques atrets per la Geografia Econòmica i l'Economia Espacial, de Ciències Ambientals, de Ciències Polítiques i de l'Administració, d'Història d'Espanya o de Sociologia, preocupats per les relacions entre l'espai i la comunitat, traduïdes en un reviscolament del sentiment identitari a escala local i regional en un entorn globalitzant. Un text útil que ajuda el lector a situar-se en l'actual Espanya de les autonomies i l'Europa de les regions.

Índex
INTRODUCCIÓ.
Llista de sigles
PRIMERA PART
PRINCIPIS GENERALS, CONCEPTES BÀSICS I FONTS
Capítol 1. El concepte de regió. Evolució històrica i plantejaments actuals, J. Farinós i Dasí
1. El concepte de regió
1.1 La «regió», un concepte confús. És una entitat real o una cons¬trucció intel·lectual?
1.2 La regió i l’anàlisi geogràfica regional.
2. L’evolució del concepte de regió en geografia
2.1 La regió segons els continguts
2.2 La tipificació regional d’André Dauphiné
2.3 La regió segons l’escala: nivells i síntesi multiescalar.
3. La nova geografia regional, renovada o reconstituïda
3.1 El nou marc global dels estudis regionals
3.2 Els camps d’apli¬cació de la nova geografia regional
4. Fonts per a l’estudi de la geografia regional d’Espanya
4.1 Fonts estadístiques publicades ja elaborades
4.2 Cartografia disponible: atles i sèries cartogràfiques
Pràctiques
Bibliografia
Capítol 2. L’organització del territori espanyol: antecedents històrics i situació actual, J. Olcina Cantos i J. Farinós i Dasí
1. Les divisions regionals d’Espanya
1.1 Regions basades en criteris naturals
1.2 Regions basades en criteris socioeconòmics
1.3 Regions politicoadministratives
1.4 Reflexions sobre la divisió autonòmica i la seua utilitat per a la geografia regional d’Espanya
2. L’estat de les autonomies. L’organització territorial de l’Estat espa¬nyol derivada del títol VIII de la Constitució
2.1 Les comunitats autònomes, un model de descentralització quasi federal
2.2 El mapa autonòmic: tipologia de les comunitats autò¬nomes
2.3 Comunitats autònomes i espai europeu
Pràctiques
Bibliografia
SEGONA PART
LA PROBLEMÀTICA REGIONAL.CONTRASTS I POLÍTIQUES REGIONALS
Capítol 3. Les desigualtats regionals a Espanya, J. Farinós i Dasí
1. Aspectes teòrics sobre els desequilibris territorials
2. Evolució de les diferències regionals
2.1 Antecedents històrics
2.2 Evolució de la població i canvis en el sistema de ciutats
2.3 Desequilibris regionals en els nivells de producció.
3. Diferències regionals en el nivell de benestar i la qualitat de vida
3.1 Diferències entre «desenvolupament» i «benestar». L’aproxi¬mació estadística a la desigualtat social
3.2 Una anàlisi de les diferències entre autonomies
3.3 La política social en Espanya. El paper redistribuïdor de l’Estat
Pràctiques
Bibliografia
Capítol 4. L’impacte de la integració comunitària en la política regional espanyola, J. Farinós i Dasí
1. La metamorfosi de les polítiques potenciadores i equilibradores del desenvolupament
1.1 L’experiència fins als anys previs a l’ingrés
1.2 La consolidació d’una veritable política regional
1.3 Cap a una nova perspectiva de la política regional comunitària
2. Efectes de la política regional
2.1 Com avaluar-ne l’efectivitat?
2.2 Distribució territorial dels fons
2.3 Principals línies d’intervenció
3. A tall de conclusió
Pràctiques
Bibliografia
TERCERA PART
CONJUNTS REGIONALS
Capítol 5. Les regions industrials en declivi: Astúries, Cantàbria i el País Basc, J. M. Albertos Puebla i J. Salom Carrasco
1. Característiques de les regions industrials en declivi
2. Les regions espanyoles en declivi: trets comuns i diferenciadors
2.1 Trajectòries paral·leles en el creixement: models de desenvolupament
2.2 Convergència en el declivi
3. L’estructura regional
3.1 Les característiques del medi físic
3.2 Població, sistema urbà i comunicacions
3.3 Les transformacions agràries
4. Síntesi final. Prospectiva regional i línies d’actuació per potenciar el desenvolupament regional
Pràctiques
Bibliografia
Capítol 6. L’eix de l’Ebre: Navarra, La Rioja i Aragó. Un espai rural dotat d’estructures urbanes, J. Salom Carrasco i J. M. Al¬bertos Puebla
1. De la Vall de l’Ebre a l’eix de l’Ebre: factors d’unitat i diferències intraregionals
2. Estructura regional i comportament de l’eix
2.1 Unitats de relleu i característiques climàtiques
2.2 El siste¬ma de comunicacions, clau del procés de desenvolupament
2.3 Característiques del procés de desenvolupament i especialització economicoproductiva
2.4 L’estructura territorial
3. Síntesi final. Prospectiva regional i polítiques de desenvolupament regional
Pràctiques
Bibliografia
Capítol 7. Les comunitats autònomes rurals fràgils i desarticulades: Extremadura, Castella-La Manxa i Castella i Lleó. El paper po¬laritzador de Madrid, M. Moreno Sánchez i J. Esparcia Pérez
1. Característiques de les regions interiors de la Meseta
1.1 Un medi natural difícil que condiciona les formes d’ocupació del territori
1.2 Un espai demogràfic en declivi. El paper, i l’excepció, de Madrid
1.3 El predomini dels sistemes de producció agrària de tipus extensiu
2.Un sistema territorial complex
2.1 Un sistema urbà heterogeni i insuficientment articulat
2.2 Un sistema de comunicacions poc articulador
3.Un teixit productiu de baixa productivitat
3.1 Un mercat de treball amb importants desajusts: qualificació i taxes d’atur
3.2 Forta presència d’una agricultura amb problemes: baixos rendiments d’una agricultura molt sensible a la reforma de la PAC
3.3 Models d’especialització productiva en la indústria i els serveis: predomini dels sector mixtos i intensius en mà d’obra. Madrid, novament l’excepció
4. Síntesi final. Prospectiva i polítiques de desenvolupament regional
Pràctiques
Bibliografia
Capítol 8. L’Eix Mediterrani de desenvolupament: Catalunya, País Valencià i Múrcia, J. Farinós i Dasí, J. Olcina Cantos,M. D. Pitarch Garrido i J. Salom Carrasco
1. La definició de l’Eix Mediterrani espanyol. Un espai amb caracte¬rístiques comunes però amb el risc de l’heterogeneïtat
2. La vertebració territorial de l’eix
2.1 Un medi físic singular. Recursos i riscs naturals
2.2 Població i sistema de ciutats
2.3 Característiques i localització d’unes acti¬vitats productives fortament orientades cap a l’exterior
3. Potencialitats i escanyaments de l’Eix Mediterrani espanyol. Orientacions de les polítiques futures
Pràctiques.
Bibliografia
Capítol 9. Galícia i Andalusia: comunitats autònomes rurals endarre¬rides però amb articulació regional i vinculades a l’interior peninsular, C. Pastor i Gradolí i J. Esparcia Pérez
1. Característiques comunes
1.1 Regions endarrerides amb important pes del sector agrari i de l’emigració
1.2 Una industrialització dependent amb un gran pes del sector públic
1.3 Un sistema urbà i de poblament relativament estructurat però amb marcades diferències intraregionals
1.4 Dues regions amb un important desenvolupament recent d’infraestructures de comunicació que les vinculen a Madrid
2. L’estructura regional de Galícia
2.1 El medi físic
2.2 Les activitats econòmiques i la distribució de la població: dicotomia litoral-interior.
3. L’estructura regional d’Andalusia
3.1 El medi físic
3.2 Les activitats econòmiques i la distribució de la població: incertesa tenyida d’esperança.
4. Diagnòstic i polítiques de desenvolupament regional
Pràctiques
Bibliografia
Capítol 10. Les regions insulars i ultraperifèriques: les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla, M. D. Pitarch Garrido i J. Noguera i Tur
1. La insularitat i l’allunyament com a elements diferenciadors.
2. El medi físic: limitació i recurs
2.1 Bones condicions climàtiques i costes
2.2 L’escassetat d’aigua: factor limitador del desenvolupament regional.
3. Població, urbanització i sistema urbà.
3.1 Població, ocupació i formació
3.2 Els sistemes urbans insulars i les ciutats de Ceuta i Melilla
3.3 Una difícil articulació espacial: deficiències infraestructurals
4. Processos de desenvolupament recents. Una escassa diversificació sectorial
4.1 El desenvolupament turístic i les seues conseqüències
4.2 Les activitats primàries: un sector sotmès a dures condicions de super¬vivència. Canàries, un cas paradigmàtic
4.3 Subindustrialització «natural» i «històrica»
5. Síntesi final: diagnòstic regional i polítiques de desenvolupament
Pràctiques
Bibliografia
ÍNDEX ANALÍTIC