Sinopsi
Detalles
Com ensenya el professorat actual períodes com la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició? Per a donar resposta a aquesta pregunta, i més enllà dels debats entorn dels problemes que presenten els llibres de text, es posa el focus en el professorat, un professorat que es troba amb diversos reptes davant un passat traumàtic que resulta conflictiu a les aules. D’una banda, la reacció política ultradretana present a les aules en forma de negacionisme o crítiques a una educació democràtica compromesa; d’una altra, les mancances formatives del professorat en els àmbits historiogràfic i didàctic, que poden dificultar la desconstrucció de narratives acrítiques sobre la dictadura. L’obra, a més, analitza les febleses estructurals que persisteixen després de les diferents reformes curriculars, amb límits en la priorització de la història recent, la qual cosa explica, en part, el relatiu desconeixement de l’alumnat del significat de la dictadura i de la Transició. No obstant això, més enllà de l’anàlisi d’aquests problemes, es mostren bones pràctiques docents a partir de decisions didàctiques compromeses, coherents amb les polítiques recents de memòria democràtica, que tracten de portar a les aules qüestions com la repressió franquista, els estudis de gènere, l’antifranquisme o la història local. En definitiva, una obra situada en la tradició de la didàctica crítica de la història que concep aquesta matèria des del prisma de la transformació mitjançant la inclusió de la memòria democràtica en el currículum.
Biografia
Néstor Banderas Navarro 
és llicenciat en Història i doctor en Didàctiques Específiques (Didàctica de les Ciències Socials) per la Universitat de València, on exerceix de professor d’aquesta disciplina. Prèviament, va ser professor de Geografia i Història en secundària durant deu anys. Pertany a SOCIAL(S), Grup d’Investigació i Innovació en Educació Geogràfica i Històrica, i a INTERFRANQ, Grup d’Estudis Interdisciplinaris sobre el Franquisme. Les seues línies d’investigació se centren en el tractament educatiu de la història recent d’Espanya i la memòria des de la perspectiva del professorat, l’alumnat i els manuals escolars, aspectes sobre els quals compta amb publicacions en revistes com ‘Ayer’, ‘Tempo e Argumento’, ‘Panta Rei’ o ‘Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales’. Ha realitzat estades d’investigació en la Universidade do Porte, a la Universitat d’Alacant i en l’Euskal Herriko Unibertsitatea. En aquesta última participa com a investigador en un projecte sobre l’educació mitjançant temes controvertits i conflictius en la formació inicial del professorat. També s’ha interessat per la transferència del coneixement històric en espais educatius no universitaris i àmbits no formals.
Índex
Indice
PRÓLOGO
AGRADECIMIENTOS
LISTADO DE ABREVIATURAS
INTRODUCCIÓN
EL ABORDAJE DEL PASADO TRAUMÁTICO EN LA NORMATIVA EDUCATIVA
La lenta transición curricular en el ocaso del franquismo
Los noventa: una apuesta insuficiente por la historia contemporánea
La reacción conservadora: retrocesos en la priorización curricular de la historia reciente de España
Cambios y continuidades: la apuesta de la LOMLOE
DOCENTES, NORMATIVA E HISTORIA RECIENTE DE ESPAÑA: ¿OBSTÁCULO INSALVABLE?
«Al borde del currículum»: el ejemplo de 4.º de la ESO
El caso de 2.º de Bachillerato y las pruebas de acceso a la Universidad
DE LA ARENA POLÍTICA AL AULA: REACTIVIDAD Y CONFLICTIVIDAD DEL ALUMNADO ANTE LA ENSEÑANZA DEL PASADO TRAUMÁTICO
La historia reciente de España como tema histórico conflictivo
«Si el conflicto está fuera, el conflicto está dentro»: la política actual y su influencia en los jóvenes
«Un reviscolar del franquisme sociològic»: los componentes ideológicos del alumnado reactivo
«Me llenaron la clase de banderas de España»: manifestaciones y grados de intensidad de la reactividad
«Es que tú intentas manipular a mi hijo»: familias en reacción
Estrategias docentes ante la reactividad en el aula
POSICIONAMIENTOS DOCENTES ANTE EL DESAFÍO DE LA HISTORIA RECIENTE
Finalidades socioeducativas de la historia
Un intento de clasificación de los posicionamientos docentes
«No estem ahí per a passejar el plumero»: las tensiones del compromiso docente
«El que he de fer és no tindre posicionament»: la ilusión o el problema de la neutralidad
Un balance final
¿CÓMO ENSEÑAR LA HISTORIA RECIENTE DE ESPAÑA?
La complejidad metodológica en el aula de historia
Lo que permanece: explicaciones y libros de texto
Lo (no tan) novedoso: otros materiales, fuentes y actividades complementarias
LOS ORÍGENES DE LA DICTADURA EN LOS DISCURSOS Y PRÁCTICAS DEL PROFESORADO
La democracia republicana
El golpe de Estado
El impacto de la guerra
EL DESARROLLO DE LA DICTADURA FRANQUISTA EN LAS NARRATIVAS DOCENTES
Presencias y ausencias: la selección de contenidos
«Primer franquismo»: las bases de la dictadura
La mitología del «segundo franquismo»
Final de la dictadura y conquista de la democracia
ENFOQUES EMERGENTES EN LA DIDÁCTICA DE LA ESPAÑA RECIENTE
Historia de género
Memoria democrática e historia local
CONCLUSIONES
FUENTES
Legislación
Bibliografía
