En torno a la piedra desnuda

Aquest és un llibre sobre l'ús públic de la història, o millor, sobre l'ús públic de la ruïna. L'autora parteix de la constatació de la situació actual de Roma on imperen uns principis conservacionistes que remunten els seus orígens a una «religiositat patrimonial» de la Itàlia feixista i que segueixen aplicant-se sense major discussió. Una situació en la que campa un ús públic de la història inconscient, on malgrat un conservacionisme, hi ha pèrdues de patrimoni diàriament. Les polítiques patrimonials i l'urbanisme requereixen de «intervencions d'adaptació i transformació en temps molt més ràpids que els impostos per la recerca arqueològica de camp». La solució a aquest desajust temporal ha vingut de la mà de les «tècniques d'acumulació», guardem els objectes i la documentació com una solució a l'oblit però acabant irremeiablement per oblidar-se.

Introducción a la edición española

 Prefacio

1. Un aire nuevo

 1. Ruinas en zonas verdes y ruinas imaginadas

 2. Arqueología y «uso público de la historia»

 3. Aislamiento de los monumentos y religión de la política

 4. El «futuro» se separa del «pasado»

2. Herencias difíciles

 1. Centro histórico y ciudad nueva

 2. Los recintos de la memoria

 3. Un paréntesis sobre la «no intervención»

 4. Memoria y lugares

 5. Nuevos aislamientos

 6. Religión de la política/culto de lo antiguo

 7. Restos indescifrables

 8. Autoctonías romanas

 9. Autoctonía y «familiaridad»

10. Identidad: ¿condición o proceso?

11. Alteridad negada y «nuda piedra»

12. Bienes culturales y «estado de excepción»

3. Partir del presente

 1. Nuevas alianzas

 2. Interpretación y «universo consensual»

 3. Proyecto arqueológico y traducción

 4. Proyecto arqueológico y relato

Bibliografía