Els verbs velaritzats del català. Una perspectiva diacrònica

Partiendo de un corpus formado por obras catalanas que abarcan del siglo XIII al XIX, se analiza el proceso de formación de la clase de verbos velarizados de la segunda conjugación del catalán. Esta clase se caracteriza por la aparición sistemática, en determinados puntos del paradigma, del elemento /g/, en verbos como ‘beure’ o ‘dir’, o de /sk/, en verbos como ‘nàixer’ o ‘viure’. No obstante, la distribución de la consonante velar no ha sido siempre tan recurrente como lo es en la actualidad, sino que es producto de una serie de cambios diacrónicos. En este estudio, a través de los principios de naturalidad y de la noción de morfema, se pretende dar cuenta del proceso de velarización del morfema ‘L’ (formado por la primera persona del presente de indicativo y por el presente de subjuntivo), del morfema ‘pita’ (constituido por el pasado simple, el antiguo condicional en ‘-ra’ y el imperfecto de subjuntivo) y de los participios de varias clases verbales del catalán. Para justificar la propagación de la velar en contextos en que inicialmente no era propia, se usa el concepto de exaptación, un tipo de reanálisis no previsible por la gramática; así, la consonante velar, que originariamente era un marcador de perfecto, se recicló como un marcador de clase verbal, con un uso mucho más amplio del que tenía inicialmente.

Manuel Badal Bertolín  (Sagunto, 1993) es graduado en Filologia Catalana (2015) y doctor en Llengües, Literatures i Cultures, i les seues aplicacions (2021) por la Universitat de València. Su actividad investigadora se centra en el estudio de la morfología flexiva del catalán, con una metodología que combina el análisis cuantitativo y el cualitativo a partir de los modelos teóricos de la morfología natural y la morfología autónoma. Además, ha participado en congresos internacionales y ha publicado varios artículos en revistas científicas indexadas. Actualmente, es investigador doctor en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València y ejerce la investigación en el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

0. PRÒLEG

I. INTRODUCCIÓ

II. L’ORGANITZACIÓ DELS PARADIGMES FLEXIUS

1. Morfologia natural

1.1 Els principis de naturalitat independents del sistema

1.2 Els principis de naturalitat dependents del sistema

1.3 Conflictes de naturalitat

2. La sistematització de les atipicitats de la flexió verbal: els morfemes

2.1 morfema L

2.2 morfema pita

3. Les modalitats del canvi morfològic

4. La reanàlisi de la consonant velar: un cas d’exaptació?

III. LA CONSONANT VELAR I LA FLEXIÓ VERBAL DEL CATALÀ ANTIC

1. Propietats gramaticals que tenen expressió morfològica en català antic

2. Propietats de la flexió verbal del català antic

2.1 La persona i el nombre

2.2 Expressió de temps, aspecte i mode

2.3 Morfemes de la flexió verbal del català antic

2.3.1 Casos del morfema pita en català antic

2.3.2 Casos del morfema L en català antic

2.4 Pèrdua de valor funcional de les formes imperfectives i perfectives

3. Origen de la velar

4. La naturalesa morfològica de la consonant velar

5. La classe de verbs velaritzats del català actual

IV. METODOLOGIA

1. Selecció del corpus i de les formes

2. Elaboració de les taules-resum

3. Mètodes numèrics per a obtenir els resultats

V. LA VELARITZACIÓ DELS PERFETS SIGMÀTICS

1. Verbs amb velar etimològica en el morfema L

1.1 Resultats del passat simple

1.2 Resultats de l’imperfet de subjuntiu

1.3 Resultats del condicional en -ra

2. Verbs amb morfema pita amb la marca -s-

2.1 Resultats del passat simple

2.2 Resultats de l’imperfet de subjuntiu

2.3 Resultats del condicional en -ra

3. Conclusions

VI. LA REINTERPRETACIÓ DE /G/ COM A MARCA DE PRIMERA PERSONA

1. Verbs amb morfema pita amb la marca -s-

1.1 Resultats del morfema L

1.2 El verb romandre

2. Verbs amb el morfema pita velaritzat i radical sense velar en el morfema L

2.1 Resultats del morfema L

3. Verbs amb el morfema pita velaritzat i radical palatal en el morfema L

3.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

3.2 Resultats del present de subjuntiu

3.3 El verb plaure i els seus derivats

4. Conclusions

VII. VERBS DE CONJUGACIONS MIXTES

1. El verb viure i els seus derivats5

1.1 Resultats del morfema L

1.2 Resultats del morfema pita

2. El verb escriure i els seus derivats

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. El verb eixir i els seus derivats

3.1 Resultats del morfema L

3.2 Resultats del morfema pita

4. Conclusions

VIII. VERBS AMB UNA IDIOSINCRÀSIA PARTICULAR

1. El verb poder

1.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

1.2 Resultats del present de subjuntiu

2. El verb córrer i els seus derivats

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. El verb haver

3.1 Resultats del present de subjuntiu

3.2 Resultats del morfema pita

4. El verb ser

4.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

4.2 Resultats del present de subjuntiu

4.3 Resultats de la tercera persona del passat simple

5. El verb estar

5.1 Resultats del morfema L

5.2 Resultats del morfema pita

6. Conclusions

IX. L’ANIVELLAMENT DELS RADICALS PALATALS

1. El verb voler

1.1 Resultats de la primera persona del present d’indicatiu

1.2 Resultats del present de subjuntiu

2. Els verbs amb radical acabat en -ny-

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. Els verbs incoatius de radical

3.1 Resultats del morfema L

3.2 Resultats del morfema pita

4. Conclusions

X. CASOS DE VELARITZACIÓ DIALECTAL O TARDANA

1. Els verbs cabre i saber

1.1 Resultats del present de subjuntiu

1.2 Resultats del morfema pita

2. El verb vendre

2.1 Resultats del morfema L

2.2 Resultats del morfema pita

3. Els verbs de la tercera conjugació

3.1 Resultats del morfema L

3.2 Resultats del morfema pita

4. Conclusions

XI. LA VELARITZACIÓ DELS PARTICIPIS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

1. Resultats dels verbs amb pita inicial en /g/

1.1 Resultats del verb poder

2. Resultats dels verbs incoatius de radical

3. Resultats dels verbs amb participis amb la marca -s-

4. Resultats del verb ser

5. Conclusions

XII. TENDÈNCIES GENERALS DE LA VELARITZACIÓ

1. Ordenació dels principis de la morfologia natural en català general

2. Conflictes entre naturalitat morfològica i marcatge fonològic en valencià

3. El procés de desvelarització del català general

4. Cronologia del procés de velarització

XIII. CONCLUSIONS

XIV. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES