Sinopsi
Detalles
Una de les preguntes filosòfiques que més ha atribolat pensadors de tot temps i lloc, la que iniciava aquell ‘valde philosophicus afectus’ del qual ja parlava Plató, és la pregunta relativa al valor de la vida. Està l’univers eurítmicamente constituït o es troba travessat pel caos? Guia el seu fat un ‘nous’ que fa senyals amistosos o es troba més aviat abocat a l’atzar? Quin estatut tenen el plaer, el desig, el sofriment, la mort...?
La modernitat, aqueix període tan satisfet de si mateix, es va esforçar per reconciliar la idea d’un món confeccionat amb mires a millorar amb el dolor quotidià que s’ensenyoreix de totes les coses. Però sota aquest optimisme en aparença generalitzat, alguns filòsofs, arrufant les celles, van afirmar que la pregunta correcta no era «Per què existeix el mal?», sinó «Per què existim, malgrat el mal?». Qui no tinga por de seguir el fil daurat fins a les profunditats del laberint, en podrà conèixer ací la resposta.
Biografia
H. W. Gámez
és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en filosofia moderna, filosofia de la religió i pessimisme alemany. Forma part del comitè editorial de la revista ‘Hénadas’ i col·labora activament amb diverses societats d’investigació filosòfica, com la Sociedad Iberoamericana de Estudios sobre Pesimismo o la revista ‘Mainliinderiana’. També ha traduït textos d’autors pessimistes, com ara Olga Plümacher, en l’editorial Sequitur.
Índex
Indice
PRÓLOGO. Los avatares de la redención: un mapa del pesimismo
INTRODUCCIÓN
1. ¿Es acaso el pesimismo filosofía?
1.1 Weltschmerz y Entrüstungspessimismus
1.2 Argumentos a priori y a posteriori del pesimismo
2. Notas sobre el pesimismo filosófico
3. El valor histórico del pesimismo
1. EL POR-VENIR DE UNA ESPERANZA
1. Hacer lo mejor posible
2. Un progreso providencial
3. ¡Hegel ha muerto!
2. EL AGOTAMIENTO DE LA RAZÓN MODERNA
1. Allí todo y aquí nada: la debacle de la Revolución de Marzo
2. La crisis de identidad de la filosofía
3. KASPAR HAUSER IST SPRUNGEN
1. Un fantasma recorre Alemania: el auge del pesimismo
2. Las aportaciones del pesimismo al debate filosófico del siglo xix
2.1 Animal metaphysicum
2.2 Hacia una metafísica hermenéutica
2.3 El problema del mal
4. DE LA ESCUELA SCHOPENHAUERIANA A LA ESCUELA PESIMISTA
1. La escuela schopenhaueriana sensu estricto y sensu lato
1.1 La sombra del ciprés: metafísicos y herejes
2. Crónica de una excomunión
2.1 Entre alumnos y apóstatas
3. ¿Qué es un alumno?
5 EL PARLAMENTO PESIMISTA
1. Lytron y exagorazo
2. La redención como criterio de demarcación del pesimismo
3. La izquierda y la derecha pesimista
6. ARTHUR SCHOPENHAUER, REDENCIÓN MESIÁNICA Y SOKUSHINBUTSU
1. Miseria cordis
2. El orden de la salvación
3. Las aporías de la redención
7 JULIUS BAHNSEN, UNA NADA AUTOCONSCIENTE DE SÍ
1. Das famose «bloss»
2. Dialéctica-real
3. Lo trágico como ley del mundo
8. EDUARD VON HARTMAN, UN PESIMISMO OPTIMISTA
1. Filosofía de lo inconsciente
2. El eterno retorno de lo peor
3. El principio eudemónico negativo
9. PHILIPP BATZ, «MAINLÄNDER»
1. Filosofía de la redención
2. El ser es y el no ser será
3. El dogma de la Trinidad
EPÍLOGO
BIBLIOGRAFÍA
