Del 1640 al 1705

En aquest llibre, i a diferència de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, que ha estat seguida per molts altres historiadors, s'interpreta i es documenta que el sentit polític que defineix centralment, per part catalana, els xocs de 1640 i 1705 és essencialment el mateix: tractar d'assegurar la integritat i la continuïtat del règim d'autogovern propi en el marc d'un model d'estat de tipus constitucionalista. La incardinació en el joc de la política internacional europea seria en el 1640 per intentar frenar les escomeses del reformisme absolutista d'Olivares, i en el 1705 per procurar recuperar el terreny perdut en l'autogovern d'ençà 1652. En aquest sentit l'aposta catalana de 1705 tindria un horitzó «sobiranista català» i l'objectiu seria afermar les llibertats del sistema pactista. A partir d'aquí s'hi podia bastir un marc polític i institucional propi que fos capaç de donar sortida a les energies i al dinamisme d'una economia en expansió.

I. INTRODUCCIÓ

 1. Una tesi molt divulgada però mal fonamentada

 2. Un plantejament de recerca i una nova tesi interpretativa

PART I L’ENTRADA DE CATALUNYA EN EL JOC DE LA POLÍTICA INTERNACIONAL EUROPEA DEL SEGLE XVII. LA PÈRDUA DE L’AUTOGOVERN I ELS FALLITS INTENTS DE RECUPERAR-LO

II. LA DEFENSA DEL MODEL D’ESTAT PACTISTA CATALÀ A L’EQUADOR D’UNA CENTÚRIA DE FOC I DE PLOM

 1. La ruptura de 1640-1641 amb la monarquia espanyola i la internacionalització del conflicte. Les lògiques polítiques de Barcelona, Madrid i París

 2. Catalunya enmig de l’incontrolable joc diplomàtic de les grans potències. La segregació del territori

 3. Dos reis i una pàtria. La divisió de la classe dirigent catalana

III. TIBANTORS NO FINIDES. LES RELACIONS DE LA CLASSE DIRIGENT BARCELONINA AMB LA CORONA DESPRÉS DE LA GUERRA DELS SEGADORS

 1. La classe dirigent barcelonina després del «retorn» de 1652. Canvis i continuïtats

 2. «Pero siempre esto lo han llevado agriamente los que componen estos comunes». Batalles sense guerra per l’autogovern perdut

 3. Mancats d’una institució bàsica però invisible: la confiança

PART II LA CONSTITUCIÓ D’UNA FACCIÓ POLÍTICA CONTESTATÀRIA A LA CORT DE MADRID EN ELS ANYS FINALS DEL SEGLE XVII

IV. ELS SAIOL. ACTORS DESTACATS DE LA POLÍTICA CATALANA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVII

 1. «Los Sayoles». El clan de poder dels germans Saiol i Quarteroni

 2. Antecedents i estratègies familiars d’una nissaga del Sis-cents català

 3. Felicià Saiol i Barberà, «sujeto de partes». El patriarca d’una facció política

V. DESAFIAMENT POLÍTIC I REVOLTES PAGESES A LA CATALUNYA DE FINALS DEL SEGLE XVII. L’ALIANÇA DELS SAIOL AMB ELS NOTABLES RURALS

 1. Guerra, constitucions i interessos privats. La topada dels Saiol amb el virrei Leganés pel plet entre Manuel Llupià i els Alemany Fontanella

 2. «Obrar sin riesgo». La destitució i desinsaculació d’Antoni i Daniel Saiol. Les llavors de la desestabilització política i social

 3. «Muy peligroso remedio el de la fuerza en país que tiene más poder que el ejército». Lluita política i insurreccions pageses

 4. «Aquí no vota la razón sinó la fuerza». La restitució dels Saiol i la caiguda del marquès de Leganés

 5. «Lo que no se puede dudar es que en esta ciudad [Barcelona] está la rayz del daño». De l’entesa amb el comte de Melgar a la ruptura amb el duc de Villahermosa

 6. «Con la templanza y el disimulo se han conservado muchos reynos». Els Saiol i la repressió i el perdó del moviment Barretina

 7. L’esvaïment de la temptació francesa

PART III CANVI DE DINASTIA I DE GEOMETRIES GEOPOLÍTIQUES. LA NOVA ENTRADA DE CATALUNYA EN EL JOC DE LA POLÍTICA INTERNACIONAL I LA RECUPERACIÓ DE L’AUTOGOVERN PERDUT

VI. L’AUTOGOVERN DE CATALUNYA ENMIG DE LES LLUITES DINÀSTIQUES D’AUSTRIES I BORBONS

 1. Barcelona pedra de toc de la pugna per la successió espanyola. Els orígens de la temptació austríaca

 2. «En lo que mira a las insaculaciones es perjudicialísima aún la más leve esperanza de su concesión». Sang i fidelitat sense recompensa

 3. L’autogovern de Catalunya i les Corts de 1701-1702. El preu no pagat de la transició dinàstica

VII. PRECIPITANTS I PROTAGONISTES DEL GRAN ENVIT POLÍTIC I MILITAR DEL 1705

 1. El trencament del pacte constitucional entre Felip V i els catalans. Tot esperant «La Redempción»

 2. El pacte constitucional entre Carles d’Àustria i els catalans: que es jurin i confirmin totes les «leyes y derechos de la patria [...] conforme los gozavan en el año 1639, revocados todos los abusos»

 3. Protagonistes. Si Felip IV de Castella «no hubiese sido demasiado misericordioso con los cabos de la rebellión del año 1640, tal vez no se huviere etcho la del año 1705»

VIII. RECAPITULACIÓ FINAL

FONTS I BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX ONOMÀSTIC