Sinopsi
Detalles
Hi va haver una Transició més enllà dels despatxos, els pactes d’elits i les grans sigles partidistes? Aquest llibre demostra que, en els marges de la «gran narrativa» oficial, existia una societat decidida a imaginar i construir noves formes de vida. A través d’un estudi exhaustiu de la primera etapa de la revista ‘Ajoblanco’ (1974-1980), es recupera la memòria d’una generació que, entre el Maig del 68 francès i, sobretot, el Moviment del 77 italià, va desafiar tant l’immobilisme del règim franquista com el dirigisme de l’esquerra tradicional.
Aquesta publicació és analitzada com un observatori crític de l’efervescència cultural que va transformar l’Estat espanyol. En les seues pàgines es desplega la trajectòria d’un col·lectiu que, sota una alternativa llibertària, va canalitzar reivindicacions que aleshores eren perifèriques: l’ecologisme radical, l’alliberament sexual, el feminisme antipatriarcal, l’antipsiquiatria i la lluita dels presos socials.
Mitjançant una metodologia de buidatge temàtic, l’autora aconsegueix historitzar la contracultura i allunyar-la de la mera museïtzació o la nostàlgia comercial, la qual cosa permet entendre com el dissentiment i l’acció directa d’aquests grups marginals van ser peces actives i essencials en la construcció de la democràcia. Un estudi que recupera el rastre d’una alternativa que, enfront de la normalització política, va apostar per la transformació de la vida quotidiana.
Biografia
Mónica Granell Toledo 
(València, 1977) és doctora en Història Contemporània i llicenciada en Història i en Traducció i Interpretació per la Universitat de València. La seua línia d’investigació s’ha centrat en l’anàlisi de la premsa alternativa i dels nous moviments socials que, des de la perifèria del sistema, van qüestionar les narratives oficials durant la Transició espanyola. Amb una formació sòlida en història cultural, ha destacat per la seua capacitat per a integrar fonts hemerogràfiques i documentals en l’anàlisi de la societat civil i ha publicat diversos treballs sobre el fenòmen contracultural.
Índex
Indice
INTRODUCCIÓN
Propósito y contextualización
Organización y enfoque
Contracultura
‘Ajoblanco’ y la prensa «marginal»
I. CONTRACULTURA Y POLÍTICA
HISTORIZAR LA CONTRACULTURA
Hacia una definición de contracultura
La contracultura en la historiografía española
NUEVA IZQUIERDA Y CONTRACULTURA EN ESPAÑA
El movimiento estudiantil: oposición desde las aulas
Radicales y libertarios: el espectro político más allá del PCE
Formas de una «educación sentimental»: libros, comix y fanzines
(CONTRA)CULTURA Y MOVIMIENTO LIBERTARIO EN CATALUÑA
Editoriales
Revistas
Las Jornadas Libertarias de Barcelona (julio de 1977)
II. ‘AJOBLANCO’
PRENSA «MARGINAL»: NATURALEZA E HISTORIA DE AJOBLANCO (1974-1980)
Prensa marginal
La historia de ‘Ajoblanco’ (1974-1980)
EVOLUCIÓN CULTURAL Y POLÍTICA EN AJOBLANCO
Primera etapa: predominio de la cultura (octubre de 1974-junio/julio de 1975)
Segunda etapa: entre la contracultura y el anarquismo (diciembre de 1975-enero de 1977)
Tercera etapa: acracia (febrero de 1977-septiembre de 1977)
Cuarta etapa: contrainformación (octubre de 1977-diciembre de 1978)
Quinta etapa: implosión (enero de 1979-septiembre de 1979)
Sexta etapa: desencanto (octubre de 1979-mayo de 1980)
LA ACCIÓN (IN)DIRECTA: REIVINDICACIONES Y MOVILIZACIÓN SOCIAL
Ecologismo, naturismo, antinuclearismo y comunas
Luchas de liberación sexual
Feminismo radical
Grupos marginales: ocupación y otros frentes de lucha
CONCLUSIONES
‘Ajoblanco’ en su contexto: entre el Mayo francés del 68 y el Movimiento del 77 italiano
Desencanto y herencias
Extras
BIBLIOGRAFÍA
Documentales
