Sinopsi
Detalles
En aquest recull d’articles s’estudien les reescriptures literàries que foren condicionades pel context de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb una doble línia d’interés. D’una banda, de la mà d’investigadors i investigadores de diverses universitats, hi ha capítols en què s’aborda l’abast de les tisores de la censura i els resultats literaris que se’n deriven, amb estudis que s’acosten a les versions mutilades per la censura en relació amb els textos originals –alguns recuperats editorialment i d’altres en arxius personals o com a part dels expedients de censura. Hi comptem, d’altra banda, amb capítols dedicats a hipertextualitats vinculades a l’experiència de l’exili, que en certs casos presenten com a base les cultures dels països de destinació dels escriptors, on trobem versions de mites, obres o temes de les cultures dels llocs d’acollida incorporats a la literatura dels exiliats. La llista d’autors estudiats és àmplia: Josep Carner, Carles Riba, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Jordi Coca, Jaume Fuster, Rodolf Sirera, Manuel Molins... Per tancar el llibre, recollim el testimoni d’un escriptor, el mallorquí Gabriel Janer Manila, que ens relata, de primera mà, els efectes de l’aparell repressor franquista en la seua trajectòria.
Biografia
Autors:
Lluís Agustí Ruiz 
Andrea Durán Rebollo
Francisco Fuster
Josep-Vicent Garcia Raffi
Gabriel Janer Manila
Fernando Larraz
Marta López Vilar
Àlex Moreno Mulet
Pere Rosselló Bover
Joana Valentines Cuadrat
Índex
Indice
Pròleg. (Re)escriure en temps d’exilis i censura o els glops amargs,
Josep-Vicent Garcia Raffi, Marta López Vilar i Ramon X. Rosselló
I ESTUDIS SOBRE L’EXILI
«Dialogizar el exilio». El exilio republicano de 1939 y la transnacionalidad literaria
Fernando Larraz
Exili i censura en la literatura catalana posterior a 1939: alguns casos de reescriptura
Lluís Agustí i Lluís Quintana Trias
Odisseu com a representació de l’exiliat en la poesia catalana
Marta López Vilar
Azorín en París (1936-1939): una poética del exilio
Francisco Fuster
Reescriptures des de l’exili: de la lírica nàhuatl a l’obra poètica de Josep Carner
J. Àngel Cano Mateu
«En el fondo todo seguía igual». La reinterpretación estético-ideológica de Tirano Banderas y El Señor Presidente en Muertes de perro (1958), de Francisco Ayala
Andrea Durán Rebollo
La censura de La lluna mor amb aigua d’Agustí Bartra: arbitrarietat i expurgació moral
Josep-Vicent Garcia Raffi
II ESTUDIS SOBRE LA CENSURA
Censura i resistència cultural valencianista a la revista Pensat i fet. El número perdut de 1946
Jesús Peris Llorca
De Madame Dillon a L’hereva de Dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga: les reescriptures d’una novel·la prohibida per la censura franquista
Pere Rosselló Bover
Censura i reescriptura: d’El cel no és transparent a La pluja als vidres
Vicent Simbor
L’impacte de la censura en Raimon de Joan Fuster
Xavier Hernàndez-i-Garcia
Il Braghettone: col·lació entre les dues versions d’Els Lluïsos de Jordi Coca
Francesco Ardolino
La censura en De mica en mica s’omple la pica, de Jaume Fuster
Gonçal López-Pampló
La censura en el teatre independent valencià: cap a un teatre invisibilitzat o mutilat
Ramon X. Rosselló
Pedrolo silenciat: apunts de censura en passatges catalanistes
Joana Valentines Cuadrat
Ratllats de vermell i disminuïts de lletra. L’expurgació moral en la narrativa de Manuel de Pedrolo
Carme Gregori Soldevila
Estudi i acarament de les edicions censurades i restaurades de Temps obert, de Manuel de Pedrolo
Àlex Moreno Mulet
Epíleg. L’impacte de la censura franquista sobre la literatura catalana. Anotacions personals,
Gabriel Janer Manila
Autories
