Sinopsi
Detalles
El projecte més ambiciós de Max Raphael va consistir a refundar la història de l’art com a “ciència empírica”, una fórmula amb la qual es referia a un accés a l’art basat en una concepció experiencial de la visió com a acte productiu, que converteix l’espectador en èmul del pintor i reconstructor del quadre. Aquest programa és irrealitzable sense el coneixement exhaustiu de les obres, que el filòsof es proposa aconseguir mitjançant l’anàlisi descriptiva de les seues formes artístiques.
Aquest intel·lectual extraordinari i encara escassament conegut, segons deia John Berger després de la publicació de la versió anglesa d’aquest llibre, “mostra, com cap altre teòric ho havia fet fins ara, el significat de les obres heretades del passat... i el de les obres que es crearan en el futur. I això ho fa sense retòrica, sense exhortar, modestament i amb fonament. El seu intel·lecte ha sigut el més gran aplicat al tema que hi ha hagut fins avui”. En definitiva, es tracta d’una obra d’importància cabdal per a comprendre el treball de Raphael.
Biografia
Nascut en 1889 prop de la frontera germànico-polonesa, el filòsof i teòric de l’art Max Raphael 
mai va aconseguir la popularitat de Max Horkheimer, Walter Benjamin o Carl Einstein, amb els quals va compartir interessos i idees, així com el destí sobrevingut d’anys d’exili. Va publicar el seu primer llibre en 1913 a Alemanya i va morir en 1952 a Nova York. Es va suïcidar. En els quaranta anys que separen totes dues dates va escriure estudis filosòfics fonamentals sobre qüestions estètiques de l’art europeu i no europeu a partir de la confrontació entre la filosofia de la vida i el materialisme històric.
Índex
Indice
INTRODUCCIÓN. Anacleto Ferrer
En tierra de nadie: Max Raphael y la ciencia empírica del arte
CÓMO REQUIERE SER VISTA UNA OBRA DE ARTE
Del prefacio de 1930
1. Obra de arte y modelo de la naturaleza: Cézanne, Mont Sainte-Victoire.
2. El trabajo de la fantasía artística: Degas, Saliendo del baño.
3. La evolución del artista: Giotto, El duelo por la muerte de Cristo y Constatación de las llagas de san Francisco
4. Modelo literario y obra de arte: Rembrandt, José interpreta el sueño del faraón
5. Escisión entre contenido y forma: Picasso, Guernica
APÉNDICES
Conceptos fundamentales de la Contemplación del arte. Del prefacio de 1941
Informe editorial, Klaus Binder
Contemplación y proceso Creativo. Observaciones de historia del arte sobre los estudios de las Imágenes de Max Raphael, Bernd Growe
ÍNDICE ONOMÁSTICO
OBRAS ARTÍSTICAS CITADAS
