Product Documents

Anticatalanismo y transición política

Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982)

Juan Luis Sancho Lluna

Col·lecció: Història, 192

ISBN: 978-84-9134-692-0

Matèria: història

Submatèries: història contemporània

Idioma: castellà

Any ed.: 2020

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 24 cm

Pàgines: 272

18,50 €

Disponible en formato electrónico:

Sinopsi

Detalles

Les pàgines que s’han dedicat a la Transició valenciana són innombrables. Des del terreny de l’assaig, del periodisme, de la politicologia i de la sociologia ens han oferit el relat del període en clau identitària; però el present llibre no té el mateix objectiu, es tracta d’un llibre d’història. L’anticatalanisme ha demostrat ser una arma política formidable, que ha donat molt de rèdit a la dreta valenciana. En una conjuntura històrica com la transició a la democràcia, va aconseguir aglutinar amplis sectors socials tradicionals –el franquisme sociològic–, i vertebrar tot un moviment social de base popular, integrista i reaccionari contra el canvi polític liderat per l’esquerra que havia guanyat les primeres eleccions democràtiques el 1977, així com les legislatives i les municipals de 1979. El conflicte va esclatar pel paper actiu que van tenir en el camp de la reacció àmplies capes socials d’extracció popular que van aconseguir crear un clima de tensió i violència que convulsionà la vida ciutadana, tot un ‘kale borroka’ contra els partits polítics democràtics instigat des de les institucions del tardofranquisme i el govern de la UCD. L’objectiu és, doncs, fonamentar en la història les causes polítiques i socials de l’origen d’aquest conflicte.

Índex

Índex

PRÓLOGO, por Josep Lluís Albinyana

INTRODUCCIÓN: Hacia una nueva visión de la transición valenciana

Acrónimos/siglas

I. LA TRANSICIÓN Y EL ESPÍRITU DE LA REFORMA POLÍTICA (1973-1976)

 1.1 La cuestión social en la crisis del Estado franquista

 1.1.1 La crisis final del franquismo (1973-1975)

 1.1.2 Las huelgas de enero-febrero de 1976

 1.1.3 La pugna entre «aperturistas» y «azules»: Vitoria, 3 de marzo de 1976

 1.1.4 El movimiento obrero valenciano en 1976

 1.2 La razón de Estado y la élite reformista

 1.2.1 Los «jóvenes azules» y la nueva política

 1.2.2 Torcuato Fernández Miranda, eminencia gris de la reforma

 1.2.3 El País Valenciano y Cataluña: un objetivo, dos estrategias

II. ALGUNAS CUESTIONES PREVIAS A LA TRANSICIÓN VALENCIANA

 2.1 1958-1962: una fase crucial en la historia política del franquismo valenciano

 2.1.1 Los efectos de la riuà del 57 en la sociedad y en las instituciones

 2.1.2 Tres próceres valencianos: Tomás Trénor, Martín Domínguez y Joaquín Maldonado

 2.1.3 Otra vuelta de tuerca: el falangismo de Rincón de Arellano

 2.1.4 Monárquicos, cristianodemócratas y europeístas

 2.1.5 El desarrollismo urbano de la Valencia de los sesenta

 2.2 La inexistencia de reformistas en el franquismo valenciano

 2.2.1 La polémica en torno a El País Valenciano

 2.2.2 La controversia Fuster-Diego Sevilla

 2.2.3 La «ceremonia de la confusión» de las Fallas de 1963

 2.3 1962 y el temido árbol de la libertad: historia política de la oposición democrática no comunista

 2.3.1 El impacto de la publicación de Nosaltres els valencians

 2.3.2 El fusterianismo y la nueva izquierda del 68

 2.3.3 Partidos valencianistas y burgueses: el pdlpv y la udpv

 2.3.4 La debilidad de la oposición democrática

III. EL CARÁCTER INSURRECCIONAL DE UN PUEBLO: ANTICATALANISMO Y REACCIONARISMO

 3.1 Referentes históricos del discurso anticatalanista

 3.1.1 El desaforado anticatalanismo del diario El Pueblo

 3.1.2 La República: El perill catalá de Josep Maria Bayarri

 3.1.3 La Valencia de posguerra y la apropiación de los símbolos

 3.1.4 El estado de la lengua en la posguerra

 3.2 El anticatalanismo en la transición

 3.2.1 Un movimiento social temperamental y reaccionario

 3.2.2 La teoría conspirativa del «pancatalanismo»

 3.2.3 El anticatalanismo de Carrau y Broseta

 3.3 Las capas sociales receptoras del mensaje anticatalanista

 3.3.1 La base social del blaverismo y el franquismo sociológico

 3.3.2 La estrategia del miedo en la posguerra

 3.3.3 Los efectos destructivos del miedo

 3.3.4 El miedo y el sentimiento de autoodio

 3.3.5 El abandono de la lengua por parte de las clases populares

 3.3.6 La lengua del pueblo en la lucha política

 3.4 La formación de un movimiento social anticatalanista

 3.4.1 Un sentimiento de «sana valencianía» desde la tradición y la fe

 3.4.2 La insurrección contra el invasor catalán: una contrarrevolución ideológica

 3.4.3 La aparición de una violencia «espontánea»

IV. LAS IDEAS Y LOS HECHOS. EL CLIMA DE ENFRENTAMIENTO ENTRE VALENCIANOS

 4.1 La implementación de una política de Estado: la strategia della tensione

 4.1.1 La violencia política de la transición española

 4.2 La estrategia de la tensión en el País Valenciano

 4.2.1 Una política con una calculada dosis de violencia

 4.2.2 La autoridad gubernativa ante la «provocación» de la izquierda

 4.2.3 El temor de la derecha al «peligro» izquierdista

 4.3 El papel de las clases populares tradicionales en la política de la transición

 4.3.1 La reacción popular al cambio político

 4.3.2 Una violencia popular «comprensible»

 4.3.3 La insurrección en la cultura política popular

 4.4 1978: un año clave en la violencia política

 4.5 Manuel Sanchis Guarner, objetivo de la violencia política

 4.5.1 Sanchis Guarner, referente cívico e intelectual

 4.6 La violencia contra Sanchis Guarner a la vista de los expedientes judiciales

 4.6.1 El asalto al domicilio de Sanchis Guarner

 4.6.2 El atentado con paquete-bomba a Sanchis Guarner

 4.7 La insurrección del poble menut contra la «tiranía pancatalanista»: la Diada del 9 de octubre de 1979

 4.7.1 La tensión previa al 9 de Octubre

 4.7.2 El relato de unos ignominiosos hechos

 4.7.3 Los precedentes a la violencia del 9 de Octubre

EPÍLOGO

CRONOLOGÍA DEL BLAVERISMO Y LA VIOLENCIA POLÍTICA

FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA

ÍNDICE ONOMÁSTICO

Citació

Sancho Lluna, J. L. [Juan Luis] (2020). Anticatalanismo y transición política. Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982). Universitat de València.

Sancho Lluna, Juan Luis. Anticatalanismo y transición política. Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982). Universitat de València, 2020.

SANCHO LLUNA, Juan Luis. Anticatalanismo y transición política. Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982). Valencia: Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-692-0.

Sancho Lluna, Juan Luis. Anticatalanismo y transición política. Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982). Valencia: Universitat de València; 2020. 272 p.

Copiar al portapapeles