American Quaker Romances

Quaker characters have peopled many an American literary work—most notably, “Uncle Tom’s Cabin”—as Quakerism has been historically associated with progressive attitudes and the advancement of social justice. With the rise in recent years of the Christian romance market, dominated by American Evangelical companies, there has been a renewed interest in fictional Quakers. In the historical Quaker romances analyzed in this book, Quaker heroines often devote time to spiritual considerations, advocate the sanctity of marriage and promote traditional family values. However, their concern with social justice also leads them to engage in subversive behavior and to question the status quo, as illustrated by heroines who are active on the Underground Railroad or are seen organizing the Seneca Falls convention. Though relatively liberal in terms of gender, Quaker romances are considerably less progressive when it comes to race relations. Thus, they reflect America’s conflicted relationship with its history of race and gender abuse, and the country’s tendency to both resist and advocate social change. Ultimately, Quaker romances reinforce the myth of America as a White and Christian nation, here embodied by the Quaker heroine, the all-powerful savior who rescues Native Americans, African Americans and Jews while conquering the hero’s heart.

Els personatges quàquers han poblat moltes obres literàries estatunidenques –com a exemple paradigmàtic, “La cabanya de l’oncle Tom”–, ja que el quaquerisme s’ha associat històricament amb actituds progressistes i amb l’avanç de la justícia social. Amb l’auge en els darrers anys del mercat romàntic cristià, dominat per empreses evangèliques estatunidenques, s’ha despertat un interès renovat pels quàquers de la ficció. En els romanços històrics de quàquers analitzats en aquest llibre, les heroïnes reflexionen sobre consideracions espirituals, defensen la santedat del matrimoni i promouen els valors familiars tradicionals. Tanmateix, la seua preocupació per la justícia social també les porta a adoptar un comportament subversiu i a qüestionar l’statu quo, com il·lustren les protagonistes que participen activament en la construcció del ferrocarril subterrani o que apareixen organitzant la convenció de Seneca Falls. Encara que són relativament liberals en termes de gènere, els romanços quàquers són considerablement menys progressistes pel que fa a les relacions racials i, per tant, reflecteixen la conflictiva relació dels Estats Units amb la seua història d’abusos racials i de gènere, i la tendència del país tant a resistir-se al canvi social com a defensar-lo. En última instància, els romanços quàquers reforcen el mite dels Estats Units com una nació blanca i cristiana, encarnada ací per l’heroïna quàquera, la salvadora totpoderosa que rescata els nadius americans, els afroamericans i els jueus mentre conquista el cor de l’heroi.