Sinopsi
Detalles
Una de les maneres més segures d’aprendre química orgànica és precisament enfrontar-se a la resolució de problemes de síntesis. La capacitat de planificar una síntesi de diverses etapes d’una molècula complexa requereix un coneixement pràctic dels usos i les limitacions d’una gran quantitat de reaccions orgàniques. No sols cal saber quines reaccions s’hi poden utilitzar, també cal saber com emprar-les , ja que l’ordre en què es duen a terme les reaccions és fonamental per a l’èxit de la síntesi. L’objecte d’aquest llibre és proporcionar a l’estudiantat una àmplia col·lecció de problemes, amb casos reals de dificultat diversa, que els permeta exercitar-se en l’aprenentatge de la síntesi orgànica.
Biografia
José Ramón Pedro 
(Sollana, València, 1952) és catedràtic de Química Orgànica a la Universitat de València des de 1998 i actualment professor emèrit. Ha estat guardonat amb el reconeixement a una carrera distingida per la Reial Societat Espanyola de Química. La seua trajectòria investigadora va començar amb la síntesi de sesquiterpens i va evolucionar cap a l’ús de complexos metàl·lics en catàlisi oxidativa, amb importants contribucions des de finals dels anys noranta. Ha dirigit el grup AsymCat de catàlisi asimètrica amb complexos metàl·lics i organocatàlisi, centrat en el disseny de metodologies catalítiques per a síntesis quirals. A més de la tasca investigadora, ha impartit docència en diverses assignatures de l’àrea de Química Orgànica en els graus de Química, Farmàcia i Biologia. Actualment imparteix docència de Síntesi Orgànica en el Màster en Química Orgànica de la UV.
Carlos Vila (Albaida, 1982) és professor titular del Departament de Química Orgànica de la Universitat de València. La seua investigació se centra en la síntesi sostenible de compostos orgànics mitjançant catàlisi asimètrica, organocatàlisi i fotocatàlisi. La seua activitat docent s’ha desenvolupat principalment en el Grau en Química, tant en assignatures teòriques, com ara Química Orgànica I, com en pràctiques de laboratori (Química Orgànica I i II). A més, ha impartit classes en el Màster de Química Orgànica, concretament en l’assignatura de Síntesi Orgànica Avançada, així com en altres graus com Farmàcia, Biologia, Òptica i Optometria, i Enginyeria Química.
Amparo Sanz Marco és professora titular en el Departament de Química Orgànica de la Universitat de València. És membre del grup d’investigació AsymCat, amb més de 45 publicacions centrades en síntesi asimètrica, isomerització d’alcohols al·lílics, activació d’enllaços C–H i aplicacions de MOFs. Quant a la docència, ha impartit les assignatures de Química Farmacèutica i Noves Perspectives en el Disseny i Síntesi de Fàrmacs, així com Laboratori de Química Orgànica I i II del Grau en Química, on forma a l’alumnat en tècniques de laboratori i reactivitat orgànica. A més, imparteix l’assignatura Síntesi Orgànica en el Màster de Química Orgànica, on s’aborden aspectes avançats de síntesi orgànica i anàlisi retrosintètica.
Marc Montesinos Magraner és professor ajudant doctor en el Departament de Química Orgànica de la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha combinat la investigació amb la docència en institucions com Caltech, Stockholms Universitet o l’Institut Català d’Investigació Química. Ha impartit classes en diversos nivells de grau i màster, tant a la Universitat de València com en altres centres, com la Universitat d’Alcalá o la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua experiència docent inclou pràctiques de laboratori, classes teòriques i seminaris en diferents graus de ciències com Química, Farmàcia, Enginyeria Electrònica o Biotecnologia, entre altres. També ha impartit docència especialitzada a nivell de màster en Química Organometàl·lica i Catàlisi Asimètrica. A més de la seua activitat a l’aula, ha participat en iniciatives orientades a la millora de la docència en Química Orgànica i en l’elaboració de materials didàctics.
Alicia Monleón Ventura és professora ajudant doctora del Departament de Química Orgànica de la Universitat de València. Ha ampliat la seua experiència com a investigadora postdoctoral en l’àmbit de la catàlisi en la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i en l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). Actualment, la seua activitat docent se centra en assignatures teòriques i experimentals, com Laboratori de Química Orgànica I i II del grau en Química, Química Orgànica del grau en Farmàcia i Nutrició i Dietètica i Química II del grau en Enginyeria Química de la UV. Ha participat activament en nombroses accions de divulgació científica, com Bojos per la Química (ICIQ), Química a l’Escola i Gaudint la Química (UV) i en projectes de cooperació internacional.
Índex
Indice
Referencias bibliográficas generales
Lista de abreviaturas
1. Síntesis de terc‐butilbenceno
2. Síntesis de anilina
3. Síntesis de n‐butilbenceno
4. Síntesis de para‐bromonitrobenceno
5. Síntesis de meta‐nitroacetofenona
6. Síntesis de paracetamol
7. Síntesis de meta‐etilanilina
8. Síntesis de para‐etilanilina
9. Síntesis de para‐metoxinitrobenceno
10. Síntesis de orto‐metoxianilina
11. Síntesis de 4‐bromo‐3‐nitroacetofenona
12. Síntesis de 3‐bromo‐5‐nitroacetofenona
13. Síntesis de 4‐metoxi‐2‐nitroanilina
14. Síntesis de 2‐(clorometil)‐1‐metoxi‐4‐nitrobenceno
15. Sintesis de 1‐(terc‐butil)‐2‐metoxi‐4‐metil‐3,5‐dinitrobenceno
16. Sintesis de 1‐tetralona
17. Síntesis de 1‐metil‐4‐(4‐nitrofenoxi)benceno
18. Síntesis del ácido 3‐cloro‐4‐metoxibenzoico
19. Síntesis del ácido 2,4‐diclorofenoxiacético
20. Síntesis de 1,1‐dimetil‐2,3‐dihidro‐1H‐indeno
21. Síntesis de 6‐metoxicromano
22. Síntesis de captodiamina
23. Síntesis de 2,2‐dimetil‐2,3‐dihidrobenzofurano
24. Sintesis de 3‐(cicloheptiloxi)propan‐1‐amina
25. Síntesis de 1‐(5‐(hidroximetil)naftalen‐1‐il)etan‐1‐ol
26. Síntesis de 2‐(6‐(hidroximetil)naftalen‐2‐il)etan‐1‐ol
27. Síntesis del ácido 4‐(1‐hIdroxietil)benzoico
28. Síntesis de 4,4‐difenilbutan‐4‐hidroxi‐2‐ona
29. Síntesis de 3,4‐dimetoxibencilamina
30. Síntesis de bromoxinilo
31. Síntesis de 4‐hidroxi‐2‐metoxi‐3‐metilbenzaldehido
32. Síntesis de proparacaína
33. Síntesis de un alcohol tercario
34. Síntesis de 3‐amino‐4‐butiramido‐5‐metilbenzoato de metilo
35. Síntesis de un análogo de la ofornina
36. Síntesis de un análogo del betrixaban
37. Síntesis de pridinol
38. Síntesis de prociclidina
39. Síntesis de bipirideno
40. Síntesis de fenotrina
41. Síntesis de bupropiona
42. Síntesis de un derivado de azepin‐2‐ona
43. Síntesis del ácido 7‐etil‐8‐metilnonanoico
44. Síntesis de 8‐etil‐9‐metildecan‐2‐ona
45. Síntesis de 4‐metilpent‐4‐enoato de 3‐metilbut‐3‐en‐1‐ilo
46. Síntesis de civamida
47. Síntesis del ácido sydowico
48. Síntesis de 6‐metil‐2,3‐dihidro‐1H‐inden‐1‐ona
49. Síntesis de un análogo de la arcoxia
50. Síntesis de un derivado de chalcona
51. Síntesis de una chalcona derivada de naftaleno
52. Síntesis de una chalcona derivada del indol
53. Síntesis de un fragmento de la molécula del pacritinib
54. Síntesis de 1,2‐di(naftalen‐1‐il)etano
55. Síntesis de 1‐(2‐(naftalen‐2‐il)etil)naftaleno
56. Síntesis de (E)‐4‐formamidobut‐2‐enoato de metilo
57. Síntesis de 3‐(hidroximetil)‐1‐metil‐2‐oxociclopent‐3‐eno‐1‐carboxilato de etilo
58. Síntesis de 2‐mesitil‐3‐metilciclopent‐2‐en‐1‐ona
59. Síntesis del ácido 7‐metil‐3‐oxo‐2,3‐dihidro‐1H‐indeno‐1‐carboxilico
60. Síntesis de haloperidol
61. Síntesis de un compuesto tetraoxaespiránico
62. Síntesis de una quinoxalina
63. Síntesis de 1,7‐difenilheptano‐1,7‐diona
64. Síntesis de Warfarina
65. Síntesis de 3‐hidroxi‐6‐metoxi‐2,2‐dimetil‐2H‐cromeno‐4‐carboxilato de etilo
66. Síntesis de aspergilluseno B
67. Síntesis de un fenol disustituido
68. Síntesis de un análogo de la allocolchicina
69. Síntesis de un derivado de piperazina
70. Síntesis de modafinilo
71. Síntesis del ácido 2‐(3,5‐bis(trifluorometl)fenil)‐2‐metilpropanoico
72. Síntesis de una fenilpiperazina
73. Síntesis de naratriptan
74. Síntesis de rizatriptan
75. Síntesis de fentanilo
76. Síntesis de carfentanilo
77. Síntesis de un derivado de carfentanilo
78. Síntesis de norsufentanilo
79. Síntesis de una poliamida
80. Síntesis de un selenuro
81. Síntesis de piperocaína
82. Síntesis de amilocaína
83. Síntesis de ciclometicaína
84. Síntesis de 4‐(2‐metoxipiridin‐3‐il)pirrolidina‐2‐carboxilato de metilo
85. Síntesis de 1‐isopropil‐4‐metil‐4‐vinilciclohex‐1‐eno
86. Síntesis de una flavona
87. Síntesis de 3‐(2,5‐dimetoxifenil)‐1‐propilpiperidina
88. Síntesis de 9‐metoxi‐2,3,4,5,6,7‐hexahidro‐1H‐benzo[e]azonina‐1,8‐diol
89. Síntesis de un compuesto políclico
90. Síntesis de lidocaína
91. Síntesis de (Z)‐ciclooctadec‐10‐eno‐1,2‐diona
92. Síntesis de (E)‐9‐oxo‐2‐decenoato de metilo
93. Síntesis de un análogo de octocrileno
94. Síntesis de un análogo de octocrileno y avobenzona
95. Síntesis de loperamida
96. Síntesis de apatinib
97. Síntesis de belinostat
98. Síntesis de 7‐(metoximetill)bicyclo[2.2.1]hept‐5‐en‐2‐ona
99. Síntesis de grandisol
100. Síntesis de un análogo de la cibenzolina
101. Síntesis de (E)‐5‐(3,5‐dihidroxistiril)‐2‐metoxibenceno‐1,3‐diol
102. Síntesis de un intermedio en la síntesis del barekol
103. Síntesis de benvitimod
104. Síntesis de barekol
105. Síntesis de 2,2,3‐hidroximetil‐7‐oxabiciclo[2.2.1]heptano
106. Síntesis de un oxabiciclo
107. Síntesis del cetoácido
108. Síntesis de (S)‐2‐hidroxi‐3‐decanona
109. Síntesis de una lactama bicíclica
110. Síntesis de (+)‐disparlure
111. Síntesis de pynegabina
112. Síntesis de la piperidina polisustituida
113. Síntesis de un derivado de prolina
114. Síntesis de bicalutamida
115. Síntesis de la lactona
116. Síntesis de vildagliptina
117. Síntesis de una cetona bicíclica
118. Síntesis de flecainida
119. Síntesis de un biarilo
120. Síntesis de un eudesmano
121. Síntesis de un intermedio en la síntesis de alcaloides tipo indolizidina
122. Síntesis de un intermedio en la síntesis de panacenos
123. Síntesis de un intermedio en la síntesis de halichondrinas
124. Síntesis de tramadol
125. Síntesis de un compuesto ciclopentánico
126. Síntesis de un análogo del pacritinib
127. Síntesis de una spiropiperidina
128. Síntesis del ácido ibandrónico
129. Síntesis de un intermedio en la síntesis de triquinanos
130. Síntesis de nyasol
131. Síntesis de un intermedio en la síntesis de diisocianoterpenos
132. Síntesis de focalina
133. Síntesis de un análogo de la papaverina
134. Síntesis de enalapril
135. Síntesis de captopril
136. Síntesis de valdecoxib
137. Síntesis del del ácido 2‐(((3S,4R)‐4‐hidroxiheptan‐3‐il)oxi)acético
138. Síntesis de seleginina
139. Síntesis de un intermedio en la síntesis de PM060184
140. Síntesis del (S)‐propanolol
141. Síntesis de venlafaxina
142. Síntesis de (‐) venlafaxina
143. Síntesis de gabapentina
144. Síntesis de pregabalina
145. Síntesis de baclofeno
146. Síntesis de carteolol
147. Síntesis de timolol
148. Síntesis de alprenolol
149. Síntesis de pindolol
150. Síntesis de betaxolol
