Com a soldat de l'exèrcit republicà, Rafael del Romero va portar sempre una màscara. Catòlic convençut i amb una ideologia política marcadament conservadora, es va veure obligat a combatre en el bàndol contrari al que defensava en el seu fur intern. El final del conflicte bèl·lic el va obligar igualment a buscar una estabilitat que li permetés seguir sobrevivint. Les adverses circumstàncies de la postguerra van truncar les ambicions de joventut i la que era una autèntica vocació literària i pedagògica. Només al final de la seua vida, va poder complir el seu somni i redactar aquestes memòries, un text confessional que aporta nous matisos i ajuda a recompondre l'encara inacabat mapa de la memòria històrica de la Guerra Civil i les contradiccions i drames personals dels seus protagonistes.