França en l'any mil és una societat especialment violenta. Els cavallers imposen la seua llei brutalment a una societat encara bàrbara, mentre que els eclesiàstics intenten disciplinar els cavallers amb l'amenaça de la venjança divina. Però i si aquesta descripció fos només un mite modern acceptat com a veritable? Aquesta investigació tracta d'analitzar els codis i els límits de la violència medieval i el veritable paper del sagrat. En textos coetanis com la Chanson de Roland se'ns mostra una imatge idealitzada dels cavallers com a defensors de l'honor disposats de la mateixa manera a la pau i a la guerra. D'altra banda, en els textos monàstics i en els relats de miracles se'ns presenta els cavallers com uns dèspotes que no reconeixen la supremacia dels serfs de Déu per damunt del poder terrenal. En aquests textos els cavallers acaben sent víctimes del càstig diví. L'autor proposa una lectura desconstructiva d'aquests documents i observar allò que es diu de passada.