Sinopsi
Detalles
Poe volia ser romàntic a la manera de Byron, de Shelley, de Thomas Moore, però el seu geni poètic el va portar per altres camins. La seua íntima descreença de l'ideal romàntic de la Imaginació es devia a la seua fascinació per la Ciència, però també a la seua consciència d'escriure des d'un entorn material i moral radicalment diferent al dels seus mestres. La seua temptativa d'harmonitzar aquestes contradiccions donarà com resultat una poètica altament original. I aquesta pugna també ens concerneix, perquè a partir de Poe, les grans qüestions de la sensibilitat precedent no tindran lloc cada dos-cents anys, sinó que seran assumpte de cada generació. Plantejat en forma de 'quest', aquest llibre es proposa establir en quin punt de l'obra de Poe pot documentar-se l'inici d'aqueixa íntima discrepància amb el Romanticisme en la qual trobem el germen de la sensibilitat poètica contemporània.
Índex
Índex
ÍNDICE
Agradecimientos
Prólogo: Soltando lastre, por Antonio Rivero Taravillo
Prefacio: Un contemporáneo
Presentación
Capítulo I:
“Un fracaso heroico”: Poe y sus poemas “románticos” de 1827 y 1829
Capítulo II:
Hachas que afilar: Poe y la crítica
Capítulo III:
La “autobiografía confusa”: Tamerlane and Other Poems
Capítulo IV:
“Al Aaraaf” y Eureka: de la visión romántica a la cosmogonía
Epílogo/Conclusión.
Después de “Al Aaraaf”: hacia una poética “simbolista”
Apéndice:
Traducción de algunos poemas de Edgar Allan Poe en verso castellano
Bibliografía
