Historia y ficción

«La Historia general y natural las Indias (1535-1549)»de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés és una obra de gran interès per a la geografia i història natural del Nou Món, composta de narracions llegendàries, episodis i anècdotes, és a dir diferents estils d'explicar les experiències viscudes, impregnades de providencialisme i d'altres judicis de valor procedents d'una formació retòrica tradicional i de la pastoral judeocristiana. El seu estil literari és propi de la història panegírica configurant un discurs esquitxat d'herois arquetípics d'una ordre teleològica cristiana en lluita contra les forces del mal. En aquest llibre s'analitza la narrativitat del discurs historiogràfic d'Oviedo així com la seva impossibilitat de despullar-se de la pràctica retòrica del mite clàssic en l'elaboració d'una història nova i imperible sobre les Índies.

Ilustraciones

Agradecimientos

Introducción

Capítulo 1. El héroe y su reverso

1.1. Introducción: historia, realidad y ficción

1.2. Historia y verdad en la producción literaria colonial

1.3. Héroes del Nuevo Mundo

1.4. El reverso del héroe

1.5. Reflexiones finales

Capítulo 2. El modelo cidiano en la conquista de San Juan de Puerto Rico

2.1. Introducción

2.2. De La Española a San Juan de Puerto Rico (1503-1508)

2.3. La sublevación de los indios tainos de San Juan de Puerto Rico

2.3. (1511-1513)

2.4. Diego de Salazar o el héroe cidiano en la conquista de San Juan de Puerto Rico

2.5. Reflexiones finales

Capítulo 3. Gigantes y patagones como relato épico retórico

3.1. Introducción

3.2. El héroe homérico como proyecto moral

3.3. Los salvajes patagones como relato épico retórico

3.4. Reflexiones finales

Capítulo 4. Las hijas de Marte en el Nuevo Mundo

4.1. Introducción

4.2. Las amazonas de las Antillas y Nueva España

4.3. Gonzalo Jiménez de Quesada y las amazonas del Nuevo Reino de Granada

4.4. Gonzalo Pizarro y las amazonas del río Marañón

4.5. Reflexiones finales

Conclusiones

Bibliografía

Índice onomástico