La astronomía en el antiguo Egipto, 3a ed.

L'astronomia va ser una de las àrees del coneixement que més va desenvolupar la civilització egípcia. Les persistents indagacions en aquest camp han proporcionat un sumptuós llegat científic. Una de les seues troballes més preades és el calendari civil de 365 dies, que durant milers d'anys ha estat el més perfecte de l'antiguitat, l'evolució del qual va propiciar la creació del calendari que actualment regeix les nostres vides. Als calendaris, rellotges estel·lars, solars i clepsidres dedica l'autor una atenció especial en aquest llibre. El volum, que compta ja amb una tercera edició, ens descobreix, mitjançant exemples pràctics i l'anàlisi de textos egipcis antics de caràcter cosmogònic, la percepció que tingueren els egipcis de l'inici, forma i fi de l'univers, molt influïda, com no podia ser d'una altra manera, per la complexa religió que professaven, que de manera simbòlica va plasmar aquesta cosmovisió en l'arquitectura dels temples. José Lull analitza els sostres astronòmics i els textos jeroglífics i ens facilita la comprensió del cel egipci; explica la seua visió dels astres i fenòmens astronòmics més importants i procedeix a la identificació de molts dels estels i constel·lacions. Finalment, aquest treball aplega les principals alineacions astronòmiques efectuades en diverses construccions egípcies, com són les piràmides i temples, i s'hi explica la funció i el simbolisme amb què presumiblement van ser concebudes.

ÍNDICE
Abreviaturas empleadas
Introducción
1. COSMOGONÍA. LA CREACIÓN DEL UNIVERSO SEGÚN LOS ANTIGUOS EGIPCIOS
1.1 Cosmogonía heliopolitana
1.2 Cosmogonía menfita.
1.3 Cosmogonía hermopolitana
1.4 Cosmogonía de Esna
1.5 Cosmogonía tebana
1.6 El fin del universo egipcio
1.7 La forma del universo egipcio
1.8 El cosmos reflejado en la arquitectura de los templos
2. EL ASTRÓNOMO EGIPCIO. SUS FUNCIONES E INSTRUMENTOS DE OBSERVACIÓN
3. EL CALENDARIO EGIPCIO
3.1 El calendario civil.
3.2 El calendario lunar
3.3 La importancia de la estrella Sirio en la cronología absoluta y la estabilidad del calendario civil
4. LA MEDICIÓN DEL TIEMPO
4.1 Relojes estelares diagonales
4.2 Relojes de tránsito decanal
4.3 Relojes ramésidas
4.4 Clepsidras
4.5 Relojes solares
4.6 El instrumento astronómico de Meroe
4.7 La distinción de horas iguales o equivalentes
4.8 El tiempo meteorológico dispuesto por los decanos
5. EL CIELO DE LOS EGIPCIOS
5.1 El Sol, la Luna y los eclipses
5.2 Los planetas visibles
5.3 Cometas, estrellas fugaces y meteoritos
5.4 La Vía Láctea
5.5 Estrellas y constelaciones
6. IDENTIFICACIÓN DE ESTRELLAS Y CONSTELACIONES EGIPCIAS
6.1 Constelaciones boreales y circumpolares
6.2 Constelaciones y estrellas en los relojes diagonales
6.3 Constelaciones y estrellas en listas decanales
6.4 Constelaciones y estrellas en los relojes ramésidas
7. ALINEACIONES ASTRONÓMICAS
7.1 La estructura de Playa Nabta
7.2 El serdab del faraón Djeser en Sakkara
7.3 La orientación de los lados de la Gran Pirámide
7.4 El simbolismo astronómico de la Pirámide de Khufu
7.5 El simbolismo solar de la Esfinge
7.6 Sobre la orientación de las calzadas ceremoniales de Abu Gurab
7.7 Alineaciones en templos tebanos
7.8 El templo de Satet.
7.9 Alineaciones solares de Abu Simbel.
7.10 El templo de Edfú, Mesjetiu y el estiramiento de la cuerda
7.11 El templo de Hathor en Denderah. Alineaciones a Sirio y misterios osiríacos
CONCLUSIONES
GLOSARIO DE TÉRMINOS.
MAPA DE EGIPTO Y BREVE CRONOLOGÍA
BIBLIOGRAFÍA