El solc de l'escriptura

Martí Domínguez i Barberà (1908-1984) ocupa un lloc destacat en la història del periodisme valencià del segle XX. En la dècada dels quaranta i cinquanta va assolir un notable protagonisme al capdavant del diari Las Provincias d'on va ser foragitat a causa dels continus enfrontaments amb la censura. Després, i fins la seua mort, va esdevenir un columnista de referència que no deixà mai de publicar. Entre altres capçaleres, en Levante, Hoja del Lunes, Valencia-fruits, Diario de Valencia i Noticias al Día. El present treball és el fruit de l'estudi d'aquest conjunt discursiu i culmina un procés de recerca de l'autor al voltant del Martí Domínguez periodista, iniciat el 1994 amb l'antologia d'articles Testimoni d'un temps.

ÍNDEX
PRÒLEG, de José M. Bernardo Paniagua
1. JUSTIFICACIÓ
2. LA TRAJECTÒRIA PERIODÍSTICA DE MARTÍ DOMÍNGUEZ
1. L’influx de la formació
2. L’assaig de Llevant
3. El camí cap a la professionalització
4. L’arribada a Las Provincias
5. El tercer director
6. La persecució. La ruptura
7. La represa a Valencia-fruits
8. Els darrers anys: columnista i escriptor
3. L’OBRA PERIODÍSTICA
1. Anàlisi del discurs periodístic
1.1 L’estil, la sintaxi i el lèxic
1.2 L’adjectivació
2. La retòrica del discurs periodístic
2.1 La persuasió enginyosa: la ironia i la metàfora
3. Selecció i anàlisi dels temes
4. Producció del discurs i rutines professionals
4.1 La producció periodística
- 4.1.1 Algunes estructures discursives
- 4.1.2 El punt de vista
4.2 Censura i autocensura
- 4.2.1 La censura franquista
- 4.2.2 Martí Domínguez en el punt de mira de la censura
5. Periodística de la recepció
5.1 La correspondència
5.2 Les polèmiques periodístiques
4. L’OPINIÓ PERIODÍSTICA DE MARTÍ DOMÍNGUEZ
1. El compromís valencianista
2. El compromís de la fe
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA