El relat polític. Els missatges audiovisuals a les campanyes electorals

En la comunicació política, els partits i els líders han de construir una identitat que els dote d'una personalitat recognoscible, un relat propi i diferencial que connecte amb els electors i els involucre en els projectes polítics que presenten en les conteses electorals. Mitjançant l'anàlisi dels espots i la cartelleria de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de la seva fundació el 1987 fins a les eleccions de 2012, els autors identifiquen el relat polític de la formació i presenten un model metodològic per a l'anàlisi dels missatges electorals en general.El volum va dirigit a totes aquelles persones interessades en l'estudi i la pràctica de la comunicació política, en els mètodes d'anàlisi i elaboració d'estratègies comunicatives així com aquelles que volen conèixer amb més amplitud i profunditat la història recent de la política catalana.

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Introducció general

1.2. Introducció metodològica

1.2.1. El registre lingüístic

1.2.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

1.2.3. El registre plàstic

1.2.4. La banda sonora

2. ANÀLISI DE LES CAMPANYES AUTONÒMIQUES

2.1. Eleccions autonòmiques de 1988. La història de les esquerres catalanes: inspiració d’una jove Iniciativa

2.1.1. El registre lingüístic

2.1.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.1.3. El registre plàstic

2.1.4. La banda sonora

2.1.5. Anàlisi dels cartells

2.1.6. Conclusions

2.2. Eleccions autonòmiques de 1992.

En la postguerra del Golf, la crítica al capitalisme financer i la reivindicació de la política d’esquerres

2.2.1. El registre lingüístic

2.2.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.2.3. El registre plàstic

2.2.4. La banda sonora

2.2.5. Anàlisi dels cartells

2.2.6. Conclusions

2.3. Eleccions autonòmiques de 1995.

Una llarga letargia en un món d’enganys

2.3.1. El registre lingüístic

2.3.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.3.3. El registre plàstic

2.3.4. La banda sonora

2.3.5. Anàlisi dels cartells

2.3.6. Conclusions

2.4. Anàlisi de les eleccions autonòmiques de 1999.

Plantar cara a la dreta davant l’ofensiva neoliberal

2.4.1. El registre lingüístic

2.4.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.4.3. El registre plàstic

2.4.4. La banda sonora

2.4.5. Anàlisi dels cartells

2.4.6. Conclusions

2.5. Eleccions autonòmiques de 2003. El «canvi de debò»: un relat ecosocialista sobre el retorn als orígens

2.5.1. El registre lingüístic

2.5.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.5.3. El registre plàstic

2.5.4. La banda sonora

2.5.5. Anàlisi dels cartells

2.5.6. Conclusions

2.6. Eleccions autonòmiques de 2006. L’època del tripartit: una crida per a la integració social i el medi ambient

2.6.1. El registre lingüístic

2.6.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.6.3. El registre plàstic

2.6.4. La banda sonora

2.6.5. Anàlisi dels cartells

2.6.6. Conclusions

2.7. Eleccions autonòmiques 2010. Retorn a l’èpica de les grans mobilitzacions socials: contra la crisi i per l’autogovern

2.7.1. El registre lingüístic

2.7.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.7.3. El registre plàstic

2.7.4. La banda sonora

2.7.5. Anàlisi dels cartells

2.7.6. Conclusions

2.8. Eleccions autonòmiques de 2012. Entre la reflexió serena i la mobilització col·lectiva

2.8.1. El registre lingüístic

2.8.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual

2.8.3. El registre plàstic

2.8.4. La banda sonora

2.8.5. Anàlisi dels cartells

2.8.6. Conclusions

3. CONCLUSIONS GENERALS

4. BIBLIOGRAFIA

5. CARTELLS