Creación lírica y cancionero amoroso

Aquesta obra analitza els 'Sonetos espirituales' de Juan Ramón Jiménez, un llibre que ha rebut una molt limitada atenció crítica, segurament per estar situat entre les dues grans èpoques de l'autor, i, també, pel radical gir que va suposar en la seua poètica, amb la trobada de l'estimada única i la revelació de la paraula essencial o suficient. Complit el centenari de la seua composició, es proposa una lectura del poemari des de noves bases analítiques. Així, s'indaga en la seua rigorosa construcció macrotextual i, així mateix, s'aprofundeix en la seua estructura de sentit, que segueix a la perfecció el model d'un autèntic cançoner amorós, açò és, segons la tradició petrarquista, d'una història d'amor que l'amant seqüencialitza subjectivament.